El Consell declara BIC el Pa Beneït de La Torre

El ple del Consell ha aprovat la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial, (BIC) el ritual del Pa Beneït de La Torre de les Maçanes. Este tradicional ritual es fa cada 9 de maig en honor de sant Gregori, patró de la localitat des de 1658, coincidint amb el dia de la seua festivitat. Constituïx un ritu d'agraïment al sant per la seua protecció. 

Durant el ritual es procedix al trasllat processional dels pans elaborats a este efecte fins a l'església, on, després de la celebració litúrgica de la missa, són beneïts, junt amb altres que, prèviament trossejats, es repartixen entre els assistents a l'acte una vegada acabat l'acte sacramental. Després d'açò, els pans processionals tornaran a desfilar novament pels carrers principals fins a tornar a les cases d'on han eixit. 

Dins de les festes de pans místics a Espanya, el ritual del pa beneït de la Torre de les Maçanes, té un lloc destacat, és la més antiga tradició que atresora la província d'Alacant i una de les poques manifestacions que queden en el conjunt d'Espanya d'aquells rituals medievals d'ofrenes de pans. En el seu conjunt és una de les més rares i escassa mostres de pervivència en les nostres terres d'una antic ritual agrari. 


Llumeners, Clavariesses i Custodis 

Els protagonistes són el llumener major, figura referencial de la festa, que pot ser qualsevol home o dona que siga cap de la seua família o casa, o persona nascuda a la Torre de les Maçanes o que, per raons familiars, estiga vinculat estretament al poble. Tradicionalment, este càrrec triarà qui el succeirà l'any següent. 

Els llumeners han de complir els mateixos requisits que el llumener major i s'elegixen per insaculació. Fan o manen fer almenys un pa beneït, trien una o diverses clavariesses, adornen el pa amb els elements que marca la secular tradició, porten el pa beneït fins a l'església i l'oferixen a dant Gregori. 

El nom tradicional és el de clavariesses, cada una és triada per un llumener, i cada un d'estos pot triar una o més clavariesses, depenent del nombre de pans que vullga oferir. La clavariessa triada pel llumener major es convertix en clavariessa major i ella és qui obri la desfilada del pa beneït. La tradició secular mana que la clavariessa siga fadrina, familiar del llumener, del poble i major de dotze anys. 

Finalment els custodis o acompanyants són triats per la clavariessa, es tracta de xics jóvens, amics, nóvio o parents i han d'acompanyar la clavariessa en tot moment que esta ho demane i en els actes oficials del Pa Beneït.