"Els meus personatges han estat portats al límit"

"Els meus personatges han estat portats al límit". La gent, la societat, moltes vegades, es mou per acords, per límits. És bàsic per a aconseguir una coherència, si més no, una convivència. Allò que resulta més extrany, però, és que un grup d'individus queden en una casa amb l'objectiu comú de suïcidar-se. D'aquesta inquietant premisa parteix la darrera novel·la de l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, Un sepulcre de lletres minúscules. "Sepulcre", és obvi: "minúscules", perquè els seus huit personatges, explica Vilaplana, no han estat del tot lliures a l'hora d'arribar a la decisió de voler llevar-se la vida. El jaque a la societat de la història es mostra evident en una època de desnonaments infinits i atur: "Darrerament hi ha una gran quantitat de 'suïcidis no habituals'; gent que ha estat induïda per culpa d'altres, el qual hauria de ser un delicte. Quan a una persona li lleves la casa, tal vegada no pot resistir". ¿La ficció? Entre la "ironia" d'aquells que, ni volent cumplir la seua paraula, poden acabar amb la seua vida, i la forma de narració d'aquesta aposta, que es presenta el 3 de desembre al Centre Ovidi Montllor. Imprescindible escoltar l'entrevista amb l'autor.