Ivan Carbonell guanya Bernat Capó de investigació de cultura popular
L’obra guanyadora éx un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l’univers esotèric dels valencians
L’escriptor de Cocentaina, Ivan Carbonell Iglesias, ha guanyat el 16é premi Bernat Capó. L’obra un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l’univers esotèric dels valencians. El treball que ha merescut el premi Bernat Capó és una collita de contarelles, relats i confessions de molts informants que a través dels anys ens han anat narrant successos estranys i inexplicables. D’altres relats han estat pouats de la lectura de llibres, de periòdics i de recerques prèviament fetes que també han seguit el testimoni oral de les gents. És, doncs, un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l’univers esotèric dels valencians. Mags, bruixes, fantasmes, éssers d’altres mons i dimensions, ànimes invocades en rituals iniciàtics, successos sense explicació o paratges inquietants s’uneixen en aquesta obra per oferir un mosaic del món misteriós dels valencians. Des dels plors dels nadons segrestats que ja no habiten l’hospital fins els objectes venerats pels valencians. Des dels fantasmes que habiten els palaus fins les veus que encara es fan sentir en el castell derruït. Els valencians tenen els seus relats estranys i misteriosos, els rituals curatius i les tradicions confessades a mitja veu. Aquest obra pretén alçar la veu un poc per demostrar que existeix una gran cultura popular del misteri arrelada en l’ànima més profunda i silenciada del poble valencià. Tot i que s’ha presentat amb un altre, probablement és publicarà amb el títol de Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes.
El divendres 26 de setembre, se celebra a Dénia el lliurament del Premi. Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l’acte d’entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetllada, el col·lectiu Jazzdara, així com l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que aporten un membre del jurat.
Ivan Carbonell Iglesias (València, L’Horta, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i Graduat en Història per la Universitat de València. És professor de Valencià a Secundària. És membre de l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC). Ha guanyat nombrosos premis de literatura breu –Sambori universitari, Felipe Ramis de La Vila Joiosa, Bancaixa-Universitat de València–, de narrativa juvenil –Premi Ciutat de Torrent, Premi Enric Valor de Picanya– i de novel·la: Premi Ciutat de Sagunt i Premi Vila de l’Ametlla de Mar. Ha publicat les novel·les La nit de la princesa, El secret del Mas de la Pedra, Els papers àrabs, La promesa del gal·lés i Els aprenents de traïdor. En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme, sempre lligats a Cocentaina i la comarca del Comtat. Amb l’obra Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió va guanyar la V Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina. És autor de les ambaixades en valencià que cada any es representen a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, arreplegades al llibre La veu i l’espasa.
Valoració de l’obra per part del jurat: El jurat ha estat format per El jurat, format per Asunción Garcia Zanón (Conservadora del Museu Valencià d’Etnologia), Clara Pérez (Directora del Museu comarcal de l’Horta Sud), Artur Ahuir (Acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la llengua), Núria Sendra (editora d’Edicions del Bullent), i Rosa Seser (presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals). El jurat ha destacat també l’obra No mires arrere. El pes històric de la llegenda. De l’obra guanyadora ha valorat la vessant divulgativa i globalitzadora del tema tractat, així com el fet d’incloure a l’obra elements de la cultura popular dels nostres dies.