Jordi Raül Verdú i Amics de la UNESCO, Premis 9 d’octubre 2019

L’IVAM CADA Alcoi va acollir el dimarts a la nit la sessió de valoració i votació de les candidatures presentades per Comissions i Grups Polítics Municipals per als premis 9 d’Octubre 2019, resultants guanyadors, Jordi Raül Verdú a títol individual i el Club d’Amics de la UNESCO, a títol col·lectiu. Tots dos rebran el seu premi el proper Nou d’Octubre al Teatre Calderón en l’acte institucional que se celebra dins de les activitats d’aquesta festivitat valenciana.

Cal recordar que aquests guardons institucionals, el va crear l’Ajuntament d’Alcoi en 2016. En les anteriors edicions, es va donar el guardó a Joan Valls a títol pòstum en la categoria individual i a les Associacions de Veïns, col·lectivament, en la primera edició del 2016. En 2017, els guardonats van ser Roman de la Calle i Faula Teatre i l’any passat, Sol Picó i el Centre Excursionista d’Alcoi.

Aquesta és la segona edició que el Consell de Cultura decideix els premi. Van assistir a la reunió un representant de cada grup polític de la corporació municipal, així com un de cada una de les cinc comissions del Consell: Arts Escèniques, Arts Plàstiques, Lletres i Literatura, Patrimoni i Música i Audiovisuals, a més del regidor de Cultura, Raül Llopis. Podent votar cada representant com a màxim tres candidatures de cada modalitat atorgant la puntuació de 3 al primer, 2 al segon i 1 al tercer.

Tal com explica, Raül Llopis, regidor de Cultura, "hi havia diferents propostes, i és que tenim la sort de viure a una ciutat amb rellevants figures culturals però és evident que els elegits són clars mereixedors d’aquests premis. Els últims anys hem vist que els Premis Nou d’octubre de l’Ajuntament d’Alcoi són molt apreciats pels guardonats, a tots ens agrada que la nostra gent reconega el nostre treball per promocionar la cultura pròpia i com no, hem de destacar que aquests premis són decidits amb la participació del Consell de Cultura, on es proposen i es voten les candidatures".

En referència als premiats, cal recordar que Jordi Raül Verdú va nàixer el 1960 a Alcoi. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola Universitària de València, especialitzant-se en llengua espanyola i idiomes moderns. Des de 1981 ha exercit a Alcoi, Madrid, Los Angeles (EUA), Principat d’Andorra i Alexandria (EUA).

L’estima a la seua terra i el seu afany d’aventura l’han motivat per escriure històries ben arrelades a les seues muntanyes, que tant li agraden i coneix. En totes elles barreja la realitat amb la fantasia, creant un component màgic versemblant que es recrea en un ambient natural, fomentant el coneixement i l’amor a la natura, així com la protecció del medi ambient. La literatura infantil ha centrat la seua producció literària des de l’any 1992, tenint editades una seixantena d’obres, la majoria de les quals són contes i rondalles. Des de l’any 2001 té publicats sis reculls de rondalles, en total sumen 165 rondalles. Actualment està adaptant les 36 rondalles d’Enric Valor, a raó de cinc per any. Part del seu temps lliure el dedica a fer animacions lectores dels seus llibres pels col·legis i IES valencians, i també alguna conferència de suport docent a alumnes de Magisteri de la Facultat d’Educació d’Alacant. A vegades, aquestes activitats lectores es fan en el mateix paratge on tenen lloc els fets de les seues lectures (muntanyes, barrancs, coves, fonts…), fent d’aquesta forma que els llibres siguen més vius i reals.

També poden destacar entre els seus premis que el periòdic Ciudad de Alcoy li va atorgar el premi CAM Medi Ambient 2010, per la defensa i difusió del Medi Ambient, a més, amb el recull de rondalles Contalles de iaios i iaies, l’any 2017 va guanyar el 19é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, concedit per l’editorial Edicions del Bullent i pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, pel foment de la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’Estudi de la Cultura Popular Valenciana.

Per altra banda cal indicar que el Club d’Amics de la Unesco va ser fundat l’any 1965, en plena època tardofranquista, «tot aprofitant la conjuntura lleugerament aperturista del règim franquista per tal de crear una imatge falsa d’obertura cap a Europa», expliquen. És aquesta conjuntura la que va propiciar la creació de la Unesco, "ja que ens vam poder esmunyir entre la creació d’altres entitats esportives, festives, d’oci, etc". Va ser legalitzada un any més tard. L’alegria durà poc, però, ja que va ser clausurada posteriorment en diverses ocasions per les autoritats governatives de l’època (1969, 1974) que veien com les activitats eren contínues i, "com sabeu, per al règim franquista, la cultura era subversió i calia anar-hi en contra. Malgrat això, els anys següents continuaren les activitats durant un temps de silenci administratiu, i l’estiu del 77 es legalitzà definitivament". Hem de tenir en compte que en aquell temps estava prohibit el dret de manifestar-se, la llibertat d’expressió, el dret sindical i, "evidentment, la persecució de les entitats i moviments polítics. Parlem, per tant, d’una època presidida per l’anhel de llibertat de molts homes i dones que defensaven els drets democràtics. En una situació així, era evident que la nostra entitat va ser dinàmica, nombrosa i combativa", expliquen des del Club d’Amics de la UNESCO.