Lloança al principi de prevenció

Esquerra Unida s’ha basat en un cas concret de contaminació d’un aqüífer, el d’Alzira, per fer palès el risc que representa per a la reserva d’aigua de El Molinar la construcció d’indústria a l’àrea de La Canal. La coalició d’esquerres asegura que va omplir el Club Unesco el darrer dimarts en un acte on va contar amb la portaveu de la Plataforma Xúquer Viu, Graciela Ferrer, va explicar precisament el problema que ha generat la contaminació dels aqüífers no només per les seues conseqüències a l’ús domèstic, sinó també a nivell econòmic i empresarial.

En el cas concret d’Alzira, l’origen de la contaminació fou l’ús d’agents pesticides utilitzats a l’agricultura. Al municipi de La Ribera, segons van explicar a la jornada, el perjudici econòmic no només rau en la necessitat d’adquirir tota l’aigua necessària per al consum embotellada. El govern municipal ha fet una important inversió en plantes de tractament de l’aigua per netejar-la de nitrats, una despesa que se suma als rebuts que els veïns paguen per l’aigua, i ha incrementat el preu d’una aigua que ni tan sols es pot beure.

Tant Graciela Ferrer com l’altre ponent, el portaveu d’EU a l’Ajuntament d’Alzira, Iván Martínez, coincidien a assenyalar una altra dimensió del problema que agrava la situació: la falta de responsabilitat de l’Administració. Ningú ha explicat com els pesticides prohibits han arribat als agricultors que n’han fet ús. Ningú assumeix cap culpa per la contaminació dels aqüífers. Ningú dóna altra solució als veïns que comprar aigua en botella fins qui sap quan.

El coordinador local d’Esquerra Unida Sergi Rodríguez comenta que “el testimoni ha estat molt interessant en el sentit que ens ha de servir per evitar que a Alcoi ens puga passar alguna cosa semblant. Els dos ponents van assenyalar una i altra vegada que per evitar el problema que pateix Alzira la clau estava en la prevenció; en no posar en risc els recursos naturals bàsics, que al cap i a la fi són el més important per a la vida normal d’una ciutat. Si a Alcoi no evitem riscos i ens arrisquem a que es construïsquen polígons que encara no sabem a què es dedicaran sobre el principal aqüífer que ens abasteix d’aigua potable, estarem fent tot el contrari al que aconsella no només el sentit comú, sinó l’experiència d’altres llocs. I els estudis científics”.