Tomàs Ferrándiz exposa a l'Octubre Centre de Cultura

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València mostra fins el 26 de juliol l’exposició ‘Temps de guerra (1936-39)’, amb obres de l’artista alcoià Tomàs Ferrándiz. Es tracta de l’exposició que va ocupar la Llotja Sant Jordi d’Alcoi els mesos d’abril i maig, i que ara ha iniciat una itinerància que la portarà en primer terme a l’OCCC de València (fins al 26 de juliol) i posteriorment al Museu de la Universitat d’Alacant.
La mostra es va inaugurar divendres amb la presència del regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi Paco Agulló, de l’artista i coordinador de la mostra Antoni Miró, del director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània Emili Payá, i de l’historiador i crític Fernando Castillo.
L’exposició es presenta a València amb les següents paraules:
“Quan semblava que ja no hi havia lloc per a les sorpreses en la història de l’art, sorgeix, impensada, la figura d’un artista fins ara més rar que secret, la qual cosa representa una inesperada recuperació. Ha estat llarga la nòmina dels que, després d’una activitat brillant en els anys de plata avantguardistes, convertits després en acer bèl•lic, han travessat, ells i les seues obres, durant dècades, un desert de desatenció, si no d’oblit.
No obstant això, ara, comptem amb un de “nou”, amb un altre artista recuperat dels anys de la Guerra Civil: l’escultor i dibuixant alcoià Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi 1914 – Madrid 2010), del qual, fins ara, només se sabien un parell de coses d’aquella època: que havia il•lustrat el mític, introbable llibre de Versos en la guerra publicat a Alacant el 1938 (amb poemes de Miguel Hernández) i que havia participat en el pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de 1937, conjuntament amb Pablo Picasso, Josep Renau, Joan Miró, Juli González, Alexander Calder, Alberto, etc. Precisament, la seua obra Clamor de guerra es conserva actualment -a l’ombra del Gernika- al Reina Sofía de Madrid.
Però ara, de la mà del galerista José de la Mano, redescobridor de l’obra de guerra de Ferrándiz que havia estat ocultada fins a la seua mort, comença a emergir, en aquesta exposició, no ja l’ombra que fins ara era Tomàs Ferrándiz, sinó la figura de volum real d’un escultor i dibuixant de molta major entitat del que es podia apreciar a primera vista.”