100 anys de Joan Valls

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

Fa un segle naixia a Alcoi Joan Valls. Era 1 de maig, dia de la classe treballadora i això era Joan Valls, un treballador que als 14 anys, com molts altres alcoians, ja estava treballant en la indústria tèxtil. Joan Valls va tindre una formació autodidacta i va trobar en la poesia i també en la música les seues vocacions, de fet estudià violí i tocà la percussió a la banda Nova de l’IRIS. En guerra el van empresonar per col.laborar amb la causa republicana, el van acusar pels seus escrits en la premsa local i el van tancar en el camp de presoners que hi havia als terrenys de l’antiga fàbrica Oliver.

Joan Valls és el poeta més important que ha donat Alcoi. L’obra de Valls és extensa i profunda però hui vull destacar d’entre totes les obres la ‘Cançó de Mariola’ que va publicar en 1947 quan tenia 30 anys. Va fer 500 exemplars pel seu compte quan ningú escrivia en valencià perquè a Alcoi la llengua pròpia, en la que s’expressava el poble, quedava reduïda només als usos domèstics. Joan Valls va tindre la valentia, en unes condicions d’absolut aïllament i des d’Alcoi, d’escriure un poemari que és un homenatge a la nostra terra on la podem reconèixer com a espai de soledat, d’enyorança, però també , com a espai on projectar el futur. Un poemari que s’ha tornat més actual que mai i que hauria de tindre un fort component didàctic i entrar a les nostres escoles i col.legis on mai vaig sentir parlar ni escoltar res de Joan Valls. Cada 1 de maig els amics de Joan Valls li reten homenatge i mantenen viva la seua memòria a la placeta del Fossar, allí on vivia, encara resonen els seus versos:

 ‘’junt al cim de Montcabrer

que s'irisa wagnerià

allí voldria en la mort

eternament descansar’’.