23 abril, Sant Jordi

JORDI BOTELLA

Escriptor

Una llegenda mesopotàmica diu que fa milers d’anys hi havia un monstre vora un riu que enverinava les aigües, fins que un dia un heroi al matar-lo va permetre que les collites tornaren a fructificar i la gent no patirà més fam.

Aquell mite nascut amb l’adveniment de l’agricultura és l’origen de ‘Jordi’, nom que en l’etimologia original grega significa ‘llaurador’, home capaç de fer profitosa la terra per a benefici de tots.

Jordi, doncs, va lligat sempre a una idea de servici i solidaritat. Adaptat al Perseu grec rescatarà Andròmeda de les urpes d’un monstre marí que amenaça la població. Siga com siga, amb els segles aquest monstre esdevé un drac i l’heroi un sant que convertix els infidels al cristianisme agraïts per la seua gesta.

El mite del valent que s’enfronta a una amenaça i acaba salvant la humanitat es regenera constantment perquè és una història necessària de la què s’alimenten totes les històries. Crec que és la història de les històries: tots necessitem que algú ens allibere d’amenaces, frustracions i angoixes a canvi de no-res. Perquè eixe és el requisit: l’heroi ‘Jordi’ ofereix el seu servici de bades –d’ahí que siga el patró de la cavalleria-, i  per això és tan valorat en tots els àmbits. La seua conducta és un model a seguir, no exigix res a canvi: salva l’agricultura, salva donzelles, salva poblacions de les amenaces externes sense demanar més contraprestacions que dignificar l’ètica del servidor públic.

‘Jordi’ té una destresa única: vèncer el Mal. Arribats en aquest punt per quadrar el cercle de tanta perfecció, es celebra el 23 d’abril la seua festivitat. Una data assenyalada  en la literatura perquè eixe dia faltaren William Shakespeare, Miguel de Cervantes o Josep Pla. Tres herois literaris que salvaren la humanitat dels escriptors roïns i alliçonaren els lectors en obres excel·lents.

Jo crec, però, que eixe 23 d’abril, segueix l’estela solidària i civilitzadora  de la llegenda de ‘Jordi’. Si ens atenem al “Diccionario de  símbolos” de Juan Eduardo Cirlot en la pàgina 338, després d’identificar el número 2  com a “problema” i el 3 com “solución”, defineix el 23 com “conflicto resuelto”. És a dir el número 23  equival a la capacitat de “Jordi”, heroi i sant,  per solucionar problemes que afecten al gros de la humanitat.

El 23, doncs, és una xifra màgica que convoca el Bé i espanta el Mal, aporta una actitud generosa i sacrificada alhora. Sinó, ¿perquè és el número preferit de  molts jugadors internacionals de futbol i bàsquet?