Acollir

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Salama viu al desert del Sàhara en Algèria al campament de refugiats de l’Aaiún,a 20 km de Tinduf. El campament rep el nom de la ciutat d’on fa ja quatre dècades van ser expulsats per Marroc. Ell, la seua família i més de 165.000 persones viuen desterrats del que hauria d’haver sigut el seu país. Aquell territori està ocupat pel Marroc després que Espanya al 1975 es retirara d’aquell terreny que havia sigut colònia espanyola. Ni Salama, ni possiblement els seus pares no han conegut la seua terra.

Viuen com a refugiats des que van nàixer, esperant una solució política que mai arriba ni per part del govern espanyol ni per part de Marroc. Viuen en jaimes i cases de fang. Salama té una placa solar que alimenta d’electricitat sa casa i es desplaça una mica per a agafar l’aigua d’un pou proper per beure la família. Aigua, que amb l’absència de depuradores, està tractada amb fluor, el que provoca una corrosió a les dents que fa que estiguen decorades amb taques marrons. Mengen de l’ajuda internacional amb aliments com pasta, arrós o lentilles. I també carn que es preocupen per obtenir: pollastre, cabra, alguna sargantana gran del desert, corder i camell quan s’ho poden permetre. Salama convidava a resar a la meua parella perquè el rés en comú és més pur.

D’ell hem aprés tot això i molt més. Valors de compartir-ho tot, fins allò que no té. Hem aprés que la vida és molt més que tot lo material que volem i ens envolta. Que el respecte i tolerància entre cultures és possible i que requereix d’un esforç per part de tots que val la pena. Que una abraçada o mirada pot transmetre molt més que una paraula. I que un xiquet és esgotador vinga d’on vinga, però més si ve del Sàhara. Una acollida no sempre és fàcil, però cal quedar-se amb tot allò que ens ha enriquit mútuament. De per vida hem guanyat un amic/fill que ens ha ensenyat que és ser pares d’acollida. Tot ens fa créixer com a persones.