Adéu, Mossén

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Encara que no soc de missa diària i hi ha molts aspectes de l'església que qüestione obertament, hui vull dedicar esta reflexió en veu alta a un sacerdot  i a la tasca pastoral i personal que ha desplegat al llarg de 10 anys a Cocentaina. És clar que em referisc a Mossén Ramon Micó Colomer, rector del Raval, que deixa la seua parròquia no per decisió pròpia, sinó per mandat del seu cap, l'Arquebisbe de València, per a incorporar-se in solidum a l'església de Santa Maria de Banyeres de Mariola.  Sí, ja sé que la llatinada els ha sorprés, com a mi quan em vaig assabentar, però el que significa és que a partir del 30 de setembre Mossén Ramon compartirà les funcions parroquials amb un altre sacerdot.

El que em pregunte és si calia aplicar esta mesura d'excepcionalitat, recollida com una de les novetats en el Codi de dret comú de l'església llatina de 1983, a un capellà la tasca pastoral del qual és valorada molt positivament pels veïns i per totes les entitats contestanes. Precisament allò que defineix el tarannà de Ramon Micó és la seua bonhomia, la seua implicació en la societat contestana, la seua proximitat i calidesa, la seua valentia i claredat, la seua exquisida prudència i la seua vocació de servici, sense distinció de persones. És un dels pocs capellans del Raval que faran saó.

D'altra banda, també m'agradaria saber si el treball que se li havia encomanat al rector del Raval ja havia tocat a la seua fi perquè el seu cessament es produïra amb una certa aparença de premeditació. O tot plegat ens pot fer sospitar l'existència d'intencions i de motius no massa cristians darrere d'eixa decisió sobtada?

Són preguntes que es quedaran sense resposta fonamentalment per tres raons: perquè no gosaré preguntar-les directament, per la gran discreció de la persona de qui parlem i per allò del vot d'obediència, és clar. "Con la iglesia hemos topado amigo Sancho".

Malgrat tot, Ramon, deixes Cocentaina sent un socarrat més. Que tingues un vent favorable i que la vida et siga ben propícia.