Al calor de la música

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

M'agraden molt les frases fetes, les parèmies i els refranys perquè al seu cor amaguen la saviesa popular d'una llengua. I en valencià en tenim un fum. N'hi ha d'enginyosos, de morals, de bròfecs i, fins i tot, d'irreverents. Un que m'agrada especialment és «fa més qui vol que qui pot». Dic tot açò a propòsit del magnífic concert de què vam poder gaudir a Cocentaina el passat 10 de juny al Centre Cultural El Teular, on no cabia ni una agulla.

Romu Agulló Simfònic és un projecte il·lusionant que va començar a forjar-se ara fa dos anys en la ment del músic contestà Romu Agulló: el somni d’adaptar la seua música per a la gran orquestra simfònica i presentar-la en directe al seu poble, i que es va materialitzar en la magistral execució instrumental de la Diània Symphony Orchestra dirigida pel prestigiós compositor i director d'Atzeneta d’Albaida, Ramon García i Soler.

Més de 70 professors i solistes de reconeguda solvència, amb el denominador comú de ser valencians, es van aplegar damunt d'un escenari per a fer sentir a l'auditori l'emoció convertida en notes musicals, per a compartir el llenguatge universal de la música, per a interpretar les composicions de Romu Agulló, per a oferir un espectacle únic i irrepetible amb els arranjaments orquestrals de compositors com Robin Hoffmann, Ivan Palomares i el mateix Ramon García.

I així Atardecer en el Mediterráneo, Flores de Mariola o Notas de Esperanza, obres guardonades als Estats Units, commovien i posaven en peu a un públic que se sentia part de la màgia. Romu Agulló, amb la natural senzillesa i humilitat que el caracteritzen, ha sigut capaç de teixir complicitats, d'implicar molta gent en un projecte que ha transcendit l’àmbit personal per a esdevindre col·lectiu; i no sols ha aconseguit fer realitat un somni, sinó que a més ens ha fet sentir-nos orgullosos de compartir amistat i veïnatge amb un il·lustre socarrat. És de justícia reconéixer el seu mèrit  i valorar el compromís total i absolut de Romu Agulló amb la música.

I acabaré amb una altra frase feta: «qui no te la vespra, no té la festa», perquè els contestans estem en la vespra de la Publicació de les nostres Festes de Moros i Cristians. Així és que m'acomiade de tots vostés fins a setembre. Que l'estiu i la calor els siga ben propicis.