Alcoi, ciutat dels prodigis

FONÈVOL

Fonèvol és l'associació per la igualtat de sexes en les festes d'Alcoi

A Alcoi estem vivint canvis en la festa, esta és la nostra opinió sobre com van les coses.

Quant al número de dones de ple dret, que l’ASJ sempre es nega a donar-nos, calculem que ara mateix són unes 150, cosa que ens sembla un gran canvi si ho comparem amb les tres dones que hi havia en 1999. D’altra banda, no es pot negar que encara està molt lluny dels 6000 festers hòmens.

Pel que fa a l’Ajuntament, una de cal i una d’arena, la cal és el suport que ha donat a diferents iniciatives que fomenten de la presència de dones, escollir en 2017 una pintora del cartell de festes o la nostra entradeta en abril, l’arena és la campanya per a eliminar els estereotips sexistes, en què ha triat, com a un dels seus huit exemples, al president de la institució que millor il·lustra la desigualtat, l’ASJ.

2015 va ser un any clau en el camí cap a la igualtat en la festa, aquell any la presència de dones en la primera Diana i la extraordinària resposta del públic van anunciar el canvi. En 2016 les esquadres de dones també van suposar una fita important. Malauradament no ha hagut cap altra esquadra amb dones en l’Entrada, el cronista, que va ser una dona des de 2014, torna a ser un home i 13 filaes continuen sense cap dona de ple dret.

Un fet molt positiu de les properes festes serà la presència de dones i xiquetes en la Glòria, que participaran en esquadres mixtes. La ciutat veurà que el cel no caurà sobre nosaltres davant eixe prodigi, com ja van demostrar les festeres de la filà Chano en l’arrancada de la Diana d’enguany.

Un altre pas en el llarg i tortuós sender cap a la igualtat és la iniciativa, per part de l’ASJ, en el sentit d’eradicar les figures secundàries reservades per a les dones al si de les filaes, les anomenades col·laboradores, jimenas, “quotas cero derechos cero”, etc.

També volem ressaltar que, cada volta més, les parelles de les festeres de ple dret es poden vestir de festers i lluir el trage oficial de la filà sense pagar com els altres hòmens, cosa que molesta als festers de fulla que paguen tota la quota. Els festers ho veien amb bons ulls quan el greuge comparatiu el patien les dones de ple dret. La conseqüència és que cada volta més festers demanen “Un trage, una filà”, hòmens i dones amb la mateixa indumentària, els mateixos drets i els mateixos deures.

Ens fa pena pensar en els esfereïdors casos de dones que, any rere any pateixen el càstig per haver-se atrevit a pagar fulla, una de les quals, farta d’esperar justícia, ha acabat deixant la filà. Les injustícies cap a les dones en la festa continuen sent constants i doloroses. Una volta més, volem donar les gràcies a les dones que, malgrat que fa tan de temps que suporten la sequera, ens han portat un poquet de reixiu i continuen cridant la pluja.

Tot i l'espectacularitat de la participació d'unes poques dones en actes festers, tot i la alegria que ens produeix, no podem obviar que són fets aillats. La participació de les dones és minoritària i hi ha moltes filaes que no permeten l'entrada de les dones.

Volem acabar l’article amb un llistat dels canvis positius, alguns fugaços, que s’han donat en els darrers anys i que ens fan mirar al futur amb esperança: tres filaes amb el disseny femení pràcticament igual que el masculí, amb diferències perceptibles, però poc; cinc filaes amb dones participant en les Dianes; dues filaes amb dones fent esquadra; una cronista amb veu en la directiva de l’ASJ, una pintora del cartell, dones portant imatges en les processons, moltes dones participant en els assajos de les filaes; i formacions mixtes en l’Alardo, les processons i la Diana.