Alcoi en positiu

SANDRA OBIOL

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València

Aquest agost, com molts de vosaltres, m’he sorprès en veure un gran supermercat de la ciutat tancat. Una altra vegada, un més. I al veure aquella gran persiana baixada em va vindre al cap de seguida una pel·lícula que he vist moltes vegades: Roger and Me. En aquest documental Michael Moore parla de la seua ciutat, Flint als EUA. Una ciutat industrial, dedicada a la producció d’automòbils, que durant anys va tindre un rica vida econòmica i social. La decisió de la principal fàbrica de traslladar les línies de producció a Mèxic on les seues despeses eren més barates enfonsa la ciutat. Moore ens conta açò, el tancament de la fàbrica, les conseqüències sobre la població però també els despropòsits dels seus governants que acumulen idees absurdes que presenten com el remei definitiu per a la ciutat. Però aquest remei no arriba mai.

I em recorda tant a Alcoi. Crec que el decurs dels temps reclama a Alcoi canviar de model de ciutat, però els seus governants els actuals i els antics, els que estan al govern directe però també a l’oposició, no ho veuen o no ho volen veure. No trobe que ens sàpiguen proporcionar cap horitzó a la nostra vida en aquesta ciutat més enllà de repetir lemes inútils com el d’Alcoi en positiu.

Sóc una alcoiana militant, he decidit ser d’ací. Pel seu tamany, pel seu paisatge, pel caràcter de la seua gent. I sé que podem cercar la manera de construir un nou Alcoi sobre els fonaments que els nostres avantpassats afermaren. Només cal que reclamem, que exigim, que els nostres governants també ho creguen.