Algo más
La Columna - (martes, 15 de noviembre de 2016)
Queden pocs dies per a l’homenatge a Camilo Sesto, medalla d’or i fill predilecte de la ciutat. El Calderón viurà de segur moments somniats per part dels seus fans, que han lluitat perquè prosperarà este reconeixement institucional. L’acte servirà per a ampliar els vincles entre el popular cantant alcoià i la seua ciutat natal, una relació que ha viscut etapes més distants.
A banda de l’opinió que cadascú puga tindre sobre el cantant, la seua trajectòria musical és impressionant. 100 milions de discos venuts, 52 números 1 en les llistes ; gira pel Japó, actuacions emblemàtiques com la del Madison Square Garden.
Curiosament, els seus temes sonen més ara en el continent americà que en Espanya, que ocupa la quarta posició. Mèxic és el lloc on més senten les cançons de Camilo, seguit pels Estats Units i Xile. La gran quantitat de fans que té fora de les nostres fronteres podria fer pensar la possibilitat d’un lloc estable per a visitar, és a dir: un museu. S’ha anunciat una ruta Camilo Sesto, però de segur un museu, obert a iniciativa del cantant per mantindre més lligams amb Alcoi, podria resultar un bon atractiu.
Patrocinat pel mateix Camilo, recolliria discografia, imatges, vídeos,objectes, moments especials de la seua trajectòria musical. Anant més lluny, el cantant ,que ha mostrat la seua solidaritat en moltes ocasions al llarg de la seua carrera, podria facilitar una Fundació, ubicada a la ciutat, que portara el seu nom, per a joves talents que vulguen dedicar-se a la música.
Idees, propostes hi ha moltes, ja es vorà en què queda. Divendres, s’omplirà el Calderón i de segur que a Camilo li vindrà a la memòria un tema de l’any 91: ‘El meu cor és d’Alcoi’. Per cert, també hauria de tindre un museu Ovidi Montllor i com a homenatges pendents queda entre altres el del músic i bateria Enrique Llàcer, ‘Regolí’. L’any passat el Ministeri de Cultura li va concedir la medalla d’or de les Belles Arts.