Amic Antoni

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Vaig sentir veus, d’una ignorància estètica només parangonable amb el conservadorisme més fatxa, que deien que Antoni Miró feia una exposició, i era eròtica! Són veus escandalitzades que voldrien les bones maneres abans que l’art, que voldrien reduir el desig a la vida íntima, que voldrien l’ordre abans que la bellesa.

Quan ho vaig sentir vaig fer un bot d’alegria, tot i que encara no he vist l’exposició de  Miró. Sé però que són escultures basades en ceràmiques gregues de quasi tres mil anys d’antiguitat. El lloc és la Marina de València, a l’aire lliure, ben a prop del mar.

Supose que tot lo món sap que Antoni  Miró és un dels  meus amics més volguts, i,  a part d’això, és un  artista ple d’idees i amb una realització impecable. És un geni, i quan  desaparega tot seran llàgrimes, com quan va desaparèixer l’estimadíssim Ovidi Montllor, que, en vida, molts van menysprear, però que els més joves el va  fer seu.

Hi ha persones aixina. No és el cas d’Antoni  Miró que ha exposat a quasi tot el món i que té obra en museus ben diversos i distants. Però la genteta que el critica per ser un creador lliure, i que a més, no saben res de res de les escultures gregues, tan desenfadades, amb tants segles que han passat, algú els hauria d’explicar que Miró ha fet gran Alcoi, artísticament parlant. I que ha creat una escola sòlida on no hi caben més que el respecte, l’admiració i la contemplació de la bellesa. Bellesa que sovint és crítica i aguda.

Els qui tingueu ocasió no vos perdeu aquesta espectacular mostra d’art eròtic, arrelat en les nostres arrels i que té la gràcia de l’artista de debò.

Estic orgullosa d’Antoni Miró, el meu amic i el gran artista.

Jo t’honore, amic. I jo t’admire. I com jo centenars de milers de persones. Has marcat època: paraula d’alcoiana!