Au, cacau

MIQUEL PEIDRO

GUIONISTA

Hi ha paraules i expressions que fan referència a alguns llocs concrets de la geografia, como puga ser perdre el nord. Altres, també han de vore, encara que siga de gaidó, amb zones diverses, com podria ser no estar centrat o descentrar-se. Fent una barreja d’elles hui en dia es pot dir que Alcoy no està perdent el nord (o sí, ves tu a saber), però sí que està descentrant-se. Fent una barreja més creativa encara podríem dir que Alcoy està perdent el centre. I és que la morfologia d’esta zona emblemàtica de la nostra ciutat (com ho sol ser de qualsevol altra) està canviant a ulls vista.

La peculiaritat és que esta decisió no l’ha presa ningun enginyer ni cap tècnic, sinó que sembla ser que l’ha presa el centre per voluntat pròpia. On hui hi ha una casa, demà ja no està. Uns dies desprès falta un altre edifici i la imatge del centre torna a ser diferent. I així anem. Fent-se un lífting perquè sí a base d’un trist “trágame, tierra”, que per als més optimistes i festerots sempre serà benvingut si deixa lloc per a posar més cadires en les entrades, que anem justets. Però malasombra, tu: de moment ni això.

És una metamorfosi original i sempre inesperada, que genera alternatives vintage. Els rètols actuals diuen “nucli urbà” i potser hi hauria que tornar al “casco urbano” de tota la vita, perquè seria una manera subtil de que s’aconsellara anar en casco. O fins i tot es podria millorar i dir “cascote urbano”, que d’un dia per a un altre no saps que et pots trobar.

Poca cosa més a dir. Bé, sí, eixe comiat que en casos com estos cobra una major significació: au, cacau, que la casa cau!