Balanç de l'agost

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Reconec que m’agrada el mes de setembre, tornar a les classes, començar un curs nou. Mai no he experimentat la depressió post-estival, al contrari, és el moment de preparar una nova temporada amb nous projectes de treball.

Ara bé, aquest mes d’agost de 2019 que acabem de passar és per a oblidar i sinó recordeu la quantitat de notícies desagrables que hem conegut. Sembla que moltes de les notícies luctuoses s’acumulen en el mes d’agost: els atemptats de Barcelona de fa dos anys, per exemple, o enguany la crisi humanitària de l’Open Arms, els incendis forestals tan virulents, els casos d’intoxicació, la violencia de gènere i sexual que ha donat també malauradament moltes males notícies.

A l’Edat Mitjana hi havia la teoria que la lletjor de la cara implicava la lletjor moral en les persones. Si això fos així Salvini s’enduria la palma amb les seues esgarrifoses i xenòfobes declaracions que ha fet sobre la immigració i que ha desembocat en la caiguda del govern italià.

Trump estaria també dins del sac, però jo li trobe per histriònic un punt còmic. Recordem el despropòsit total de comprar Groenlàndia a Dinamarca. Quan ho vaig veure en un noticiari, en eixa franja de notícies breus que van corrent a sota de la pantalla, pensava que ho havia llegit malament, però no. Com es poden tenir aquestes ocurrències? Imagine les cares del  govern de Dinamarca davant d’aquesta proposició indecent. Sí, indecent i ben indecent, què s’ha pensat el tros de suro de Trump convençut que és l’amo del món? Com els EEUU ja va comprar Alaska temps enrere, doncs ara comprem Groenlàndia i acabem amb els seus recursos i provoquem la crisi climàtica més gran que desembocaria en la destrucció del planeta.

I parlant de destrucció molt més preocupant, per una altre costat es crema l’Amazònia amb la mirada atenta del president de Brasil, un altre borinot, culpant les ONG de la destrossa.

En mans de quins governants estem? I el que més llàstima dona és que han estat votats democràticament. Ara, el panorama nostre tampoc és massa esperançador, sense govern i barallant-se en el mercat dels ministeris. I en aquesta barata està la cartera de Ciència i Universitats, fredat em fa pensar en quines mans pot caure la política científica dels pròxims anys!