Banderes

FERRAN CANO

Ferran Cano és periodista , presentador de televisió i columnista en el diari Levante EMV i la revista Urban.

A este hores reconforta saber que el cicle de les estacions continua el seu curs natural. L'esperada baixada de les temperatures convida a l'abric i reconforta. És la puntada definitiva que necessitàvem per poder oblidar el xiringuito del passat.
Tant de bo estaria passar pàgina en altres núvols que sobrevolen l'actualitat, per baixar uns graus eixe clima d'agitació que contamina l'aire i el fa de vegades complicat de respirar.

Camine des de fa setmanes per la capital del Túria envoltat de banderes espanyoles, moltes i cada vegada més, vesteixen bona part de les façanes. No havia vist tanta tela penjada des d'abril de l'any passat, quan els carrers d'esta ciutat anunciaven la guerra festiva en forma de trilogia. Preferisc la creu roja sobre blanc, em sembla més estètica i la seua connotació bèl·lica és més agradable, més festiva...

Imagine que tanta visibilització d'identitat pretén marcar territori. En el meu cas i amb tots els respectes no cal que m'ho recorden. Ja sé d'on sóc, on vaig nàixer i quina és la meua nacionalitat, m'ho diu el meu DNI i prou.
Estos dies estem vivint moments tristos, innecessaris, envalentonats sota les franges en groc i roig, independentment de la grossor de les seues línies, l'únic que importa és el seny o el trellat, tant me'n dóna. Davant el perill extremista de la violència i l'odi, per damunt la paraula només cap una cosa, tallar de soca-rel.
Afortunadament per nosaltres demà tot amainarà a terres alcoianes. Benvinguda siga la festa en germanor, la distensió amb música i alegria. Per cert farà fred, així que no oblideu una rabequeta o la caçadora, sempre serà millor que una bandera i potser, algun dia, ens adonarem que les banderes no abriguen...

Feliç Mig Any!