Belfegor

XIMO LLORENS

Ximo Llorens és escriptor i periodista.

Bon dia i bon estiu per a tots. A mi no em molesta que qualsevol Washington Vargas vinga a buscar faena fugint de la selva amazònica. Ho considere, sobretot, comprensible. I tampoc m’inquieta que qualsevol Fàtima Zuleima passege per La Alameda amb el cap tapat. Però si Washington Vargas creua el cotxe en la gasolinera con li passa pels collons impedint que els altres vehicles puguen repostar, i si li dius, per favor, que deixe el cotxe bé i el contesta de mala manera i de forma xulesca: “Te esperas tranquilito a que acabe yo”, ahí, Washington Vargas ja comença a cabrejar-me. Més em cabreja encara si tinc que avisar a la policía a les sis del matí perque Washington Vargas posa salsa a tota paleta sense fer cas de les protestes del veïns. O que una amiga porte collaret per a les cervicals perque un Vargas qualsevol li ha fotut un colp per darrere mal-conduint un cotxe sense segur i qui sap si sense carnet també.

Fàtima Zuleima pot posar-se el mocador al cap les voltes que li vinguen en gana, però no sé si també pot provocar una cua en consultes de l’hospital per la seua insistència tenaç en demanar una ginecòloga perque no vol que li mire la pepitilla un ginecòleg, no siga cosa que la mire amb ulls bruts. Provocant una cua irritant, i un atac de nervis a la xica que atenia en consultes perque no hi havia manera de fer-li entendre a Fàtima Zuleima que ací no fem eixes distincions. O que estiga esperant l’ascensor de l’hospital el dia que em van donar l’alta, debilitat i convalecient després d’una operació, i quan s’obrin les portes em trobe de sobte amb el fantasma de Belfegor en persona: una pobra dona vestida (i degradada) amb un burka negre de cap a peus. No sé com no em van tornar a ingressar de la impressió. Es veu que allò del: “Allá donde fueres haz lo que vieres” no ho practiquen molt estes persones, que tracten de fer valdre ací uns costums que xoquen frontalment amb la manera que tenim nosaltres d’entendre la vida. Si venen ací buscant un món millor, no estaria de més que tractarem d’imitar-nos en algunes coses, per exemple, no vestir-se com Belfegor en un lloc públic, perque un burka és ofensiu per als qui pensem que la dona no és un ésser humà impur, ni cap objecte de pecat. Alà será muy grande, no vaig a discutir això a estes hores del matí, però qui sepulta una dona dins un burka infame és tonto del cul. D’ahí en amunt.