Beneïda incomunicació

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

M'agradaria poder dir que he passat l'estiu a un indret paradisíac on no m'arribava el soroll que cada dia vomita a les xarxes socials eixa nova casta d'individus -alguns anònims altres no- que creuen saber més que la resta o en tot cas, que criden més fort que la resta.

Però no, fins i tot a l'altra banda del món hi ha 'roaming' i 'free-wifi'. Molt útil per una banda, un suplici quan vols desconnectar de tot. Gràcies a les alertes de les ràdios i els diaris al mòbil em vaig assabentar al minut de la tragèdia de Barcelona i Cambrils i quan vaig voler saber un poc més, vaig cometre l'error d'entrar a Twitter.

M'agradaria poder dir que no he llegit les brofegades d'uns i altres, els insults automàtics aprofitant la mort de persones innocents, l'eterna baralla entre blaus i rojos, entre blanc i negre, la constatació que l'estratègia de la por està calant-nos fins al moll de l'os, com volen alguns.

M'agradaria també poder dir que no he seguit els debats (per dir-los d'alguna manera) sobre els problemes de la nostra ciutat, o més bé sobre les posibles solucions a eixos problemes. Gent que es queixa tant que de vegades et fan pensar que eren més feliços quan es mirava cap altre costat i es deixaven estar les coses. Arquitectes, enginyers, investigadors privats i periodistes, que en realitat no ho són però que ho saben tot i ho volen demostrar al món sencer escrivint en majúscules, com si cridaren. 

I ara ha acabat l'estiu i ja estem a tope: Catalunya, plurilingüisme...més fusta per a la màquina. Ara ha acabat l'estiu i només hi ha una cosa que agraïsc de no tindre fills: No estar en un grup de pares de Whatsapp. Això crec que ja no ho podria suportar.