Carta a la senadora
Maria Vicenta,
A la vista d’algunes de les teues intervencions en xarxes socials i amb tot el meu respecte, t'he de dir que crec que estàs una mica equivocada. La polèmica que avui està prenent cada dia més envergadura al si de PODEMOS, per tot arreu de l'Estat espanyol, no tracta al voltant de si trenquem PODEMOS en dos trossos o ens quedem junts.
La polèmica – molt saludable, per altra part – és al voltant d'un posicionament polític, si cap, molt més important: ¿Fem de PODEMOS un partit d'esquerres, més o menys paregut a IU però una mica més modernet? o ... per contra, ¿seguim fidels a aquella transversalitat, sense preferències ideològiques, que ens va permetre arribar a reunir més de cinc milions de vots, a les eleccions generals del 20-D?.
El que defenen Iñigo Errejon, Jorge Moruno, Jorge Lago, Rita Maestre, Clara Serra i un llarg etcetera, cada dia major, no és trencar o no PODEMOS. Res d'això. El que alguns estem obstinats a aconseguir és que PODEMOS, fidel a aquella transversalitat tan consubstancial a un partit que ens declarem hereus del 15M, avance clarament cap a la unitat de tots aquells homes i dones que volem un futur sense corrupció, sense retallades de serveis públics i amb una millor i major democràcia per a aquesta nació de nacions que és Espanya.
PODEMOS no necessitem adscriure-ns a cap ideologia d'esquerres. Les ideologies d'esquerres són teories polítiques que pretenen ser una guia per a l'abolició del capitalisme i la construcció d'una nova societat superadora de la vella. Avui, en aquest país, no és eixa la batalla que toca dur endavant. La batalla que hem de guanyar és la batalla contra la corrupció que està podrint el país, contra la pobresa galopant a la que cada dia cauen més milers d'homes i dones i per guanyar les institucions del Estat per a la nostra gent.
En poques paraules: no volem canviar el sistema econòmic, sols volem canviar el govern per a què es governe tenint en conter a la majoria de la gent i no per a saquejar l'Estat en benefici dels poderosos. Per tal de guanyar eixa batalla i no l'altra, necessitem construir la unitat d'eixa majoria de gent que, hi ha una bona part que encara no ens vota, però que, sense dubte, estarà d'acord amb les nostres aspiracions d'un futur millor per a nosaltres i els nostres fills. Eixa majoria no l'aconseguirem alçant les banderes i els símbols de l'esquerra.
Eixa unitat, superadora de la unitat de l'esquerra, si va acompanyada d'un fer les coses bé per part nostra, sí que te possibilitats d'agrupar als milions d'electors que ens falten per tal d'aconseguir el suport parlamentari suficient i formar un govern de canvi. Avui, al nostre partit, està molt viu el debat al voltant d'aquests dos posicionaments. Mira si està viu que inclús hi ha alguns que van més lluny. Hi ha dirigents que diuen que: "...Podemos discutirá en su congreso estatal, Vistalegre II, la posible integración con IU.", una integració en la qual, " ... IU ha pedido "superar" la coalición "lo antes posible".
Per tant, dic el mateix que he dit al començ: avui, la polèmica no és al voltant de si trenquem o no trenquem PODEMOS. La polèmica està entre si fem de PODEMOS un partit més d'esquerres, condemnat a poc més que la marginalitat i l'ostracisme polític, o tornem als orígens de transversalitat, per damunt de l'eix dreta-esquerra, per tal de fer possible la unitat de totes i tots els electors que tinguen una aspiració real de canvi.
Ja per acabar, et dic tot açò per carta perquè nosaltres no hem d'amagar-li els nostres debats a la població. Tot el contrari. Som un partit de nou tipus, radicalment partidari de la transparència i com a tal, volem que les parets del nostre partit siguen de cristal.