Com un elefant en una xatarreria
Hi ha una tàctica cada volta més freqüent en la forma de fer de la majoria dels responsables polítics actuals: embolicar les temàtiques per desviar l’atenció dels ciutadans d’allò realment important. Si tu em dius blanc, jo et parle del sexe dels crancs de riu en primavera per acabar dient que el que vols en realitat és una altra cosa que no dius i que ocultes. Qui així actua és qui té una estructura de pensament perversa i es pensa que tots l’han de tindre igual.
Açò ve al cas de les declaracions fetes tant per part del PSOE, com del PP i Compromís al respecte de la proposta d’ajust econòmic que ha fet EU a l’Ajuntament d’Alcoi. Tots tres han actuat com un elefant en una catxarreria que ho tomba tot i provoca el màxim soroll possible per desviar l’atenció dels que observen bocabadats tanta estridència. Objectiu complit: que ningú no s’assabente de res, sols se sent el soroll. Evitem els arguments, perquè no els tenim, i a fer soroll: que si síndrome Podemos, que si tàctica Cospedal, que si doble moral, que si el que EU pretén és tindre excuses per trencar el govern, que si ho fa és per benefici propi, etc... Quant més burrades millor. Cap proposta concreta respecte de com regular objectivament els recursos públics complint la Llei i assegurant la bona gestió de l’Ajuntament. Cap resposta a la pregunta de amb quin criteri objectiu s’ha llevat la dedicació d’un regidor de Compromís i es manté la del PP? Amb quin criteri objectiu apareixen ara les dedicacions parcials que mai s’han donat en aquest Ajuntament? Algú té resposta convincent a aquests fets reals que s’estan donant a l’Ajuntament d’Alcoi perquè així ho ha acordat PP i PSOE?. Compromís fins l’últim moment no ha dit ni pruna, per què?
Clar, és preferible alimentar entre la gent la sospita de tots són iguals que intentar justificar el que és injustificable amb arguments seriosos. El que fan es donar la imatge que a l’Ajuntament tant sols discuteixen per salaris, que és una gàbia de grills, i que l’únic que vol cadascú és assegurar-se el seu jornal. Així és normal que creisca el descontent i la ràbia d’una ciutadania que està de tot açò ben farta i no li sobra raó. En compte d’educar amb la dialèctica i l’honestedat de l’argument reflexionat, s’opta per la brofegada, per la desqualificació, per veure qui la diu més grossa. Ja no són necessaris els arguments. El mateix es diu en una barra de bar que en una roda de premsa perdent-se el respecte que la gent espera d’un càrrec públic representant institucional. Al cap i a la fi, cadascú es lliure de dir el que vol i de la forma que vol quan sols ha de donar comptes a un mateix, però quan es tracta de la representativitat d’un poble les persones serioses haurien de tindre molt present que han de donar comptes a aquest poble i fer-ho sense ofendre la intel·ligència del mateix.
Primer cal respondre a les preguntes abans formulades i després ja es pot criticar amb raonaments tot el que es considere. La gent d’EU no actuarà mai pensant en el benefici particular a costa del general per molt que a la resta de partits els parega increïble. Tenim un ideari, i una forma de fer, que per molt que s’empenyen no entrarà mai en compra-vendes, ni repartiments immorals de salaris. Som una organització molt seriosa i tenim els nostres propis mecanismes per evitar caure en allò que sembla que el PSOE ha oblidat quan ha pactat amb el PP el tema de les dedicacions parcials.
A temps estan per rectificar aquest pacte i no acceptar les dedicacions parcials, ni permetre que les comissions informatives es converteixen en una formula amagada de donar més jornals. A nosaltres ens tenen per governar la ciutat des de l’honestedat i la transparència, però que no ens demanen que entrem a les polítiques dels intercanvis d’interessos partidistes perquè allí no anem.