Compromís amb un mateix

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Vaig tindre l’oportunitat no fa massa d’entrevistar a Carmen, ella és filla d’un alcohòlic rehabilitat i té 14 anys. No és de la nostra ciutat però pense que contar-vos aquesta història pot animar a algú a prendre importants decisions. Carmen em narrava aquell calvari quan arribava a casa de menuda i no podia contar-li res al seu pare perque estava completament absort en el món de la beguda.

Em deia amb gran fermesa i amb paraules dures que ella sentia com si no tinguera pare en els moments en el que ell apareixia begut. Després s’alçava al dia següent i l’havia recuperat perquè anava a besar-la i desitjar-li un bon dia. Però la sensació de tindre un moble com a pare tornava a aparèixer. Ella també em va narrar com viu hui per hui la rehabilitació del seu pare. Com han aconseguit recuperar la comunicació, com han sanat les ferides, com han trobat una unió que mai havien tingut.

Ella em deia, amb els seus escassos 14 anys, que va setmanalment a teràpia, que va començar a anar per son pare i que ara està assistint per ella mateixa. Diu que anar a una associació és estar amb una família que et recolza en els moments difícils i que et fa créixer com a persona i tindre clares moltes decisions que arriben a la seua edat. Diu que li agradaria que tothom de la seua edat poguera escoltar i compartir el que ella aprén a la teràpia. Una lliçó que pense que ens dona esta adolescent que ha trencat el tabú i els prejudicis, que combat cada dia l’estigma de la persona amb addicció. Ella conta amb normalitat que el seu pare és malalt, si ix a la conversació, ella entén que anar a teràpia o al psicòleg no és cosa de bojos, sinó de gent compromesa amb un mateix.