Confinament

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

La pandèmia ha canviat els hàbits, les rutines i sobretot ha portat la pèrdua del contacte amb l'exterior. El confinament, l'aïllament obligat, és una mesura que ens fa retrocedir a l'edat mitjana perquè també van prendre una decisió semblant amb la letal pesta negra.

La vida contínua a casa modifica molts conceptes, però sobretot un essencial que és el pas del temps. Abans del coronavirus semblava que les hores queien massa de pressa, sense control. No hi havia pràcticament temps per a res. Tot havia d'estar limitat, condicionat d'alguna manera per eixa carrera diària. De sobte, els minuts s'han ampliat i el dia en la reclusió dóna per a molt. Més que res temps per a pensar, temps per a reflexionar, per a traure idees, qualitats, intencions que sempre es quedaven oblidades en una carpeta o perdudes en un document de l'ordinador.

La distància amb la resta de persones ha de ser com a mínim d'un metre, però s'ha aconseguit més proximitat, s'ha obert un espai per a la convivència. Les converses telefòniques amb els amics, els familiars, passen algunes  de 40 minuts. Molta gent té ganes de vore's via digital i manté una llarga xerrada en grup a la vesprada sense estar pendent de l'angoixa del rellotge. La tecnologia és clau en esta etapa d'aïllament i resulta beneficiosa, ajuda al fet que el confinament només siga físic però no es trenque el vincle col·lectiu.

Una pandèmia tan complicada com esta és una gran calamitat. S'han publicat moltes reflexions sobre els seus efectes en la societat. Hauria de portar a posteriori una major unió, més ganes de cooperar, de contribuir per a mantindre una societat més cohesionada, forta i preparada per a qualsevol nova contingència. Perquè virus tan letals com el Covid- 19 poden tornar a emergir en el moment menys esperat.