Contagi

JORDI PEIDRO

Ilustrador y escritor

He de confessar-los que tenia escrita altra columna. Al voltant del mateix tema però amb altre to. Molt més frívola, molt més irònica, sagnant fins i tot. En realitat han estat varis els texts que estos dies he anat perpetrant. Modificacions sense fi al llarg de les darreres jornades. Cada noticia, cada resolució, cada avís, cada pas que es donava, em duia a fer canvis i més canvis sense acabar d'encertar. Malgrat el que els conte, ha estat impossible no quedar obsolet en un obrir i tancar d'ulls davant la situació d'excepció que vivim.

Dijous vaig fer una xerrada a un Institut d'Alacant. Al entrar em varen dir que el més probable es que fora la darrera en molt de temps. Havien detectat un cas a l'Institut veí i el contacte entre uns alumnes i altres estava inevitable. A la eixida i de manera extraoficial, em varen informar que des de hui dilluns es suspendrien les classes. La confirmació oficial a tot el país, va aplegar poc després.

Cada volta son més els casos de suspensions, d'ajornaments i precaucions mil front a la Covid 19. Ja no és sols una qüestió de si a la fi el Capità de 2020 acabarà prenent els carrers al 2021, o si el desenllaç de la Lliga de Futbol d'aquesta temporada tindrà punt i final a la jornada 27. Tot açò, per present que estiga a les nostres vides, és merament ornamental.

Estem davant l'esdeveniment més greu viscut per la nostra generació. Nosaltres que no hem patit -i espere no patim- cap guerra, hem d'afrontar el que ve amb responsabilitat i no deixar-se portar pel pànic. Açò no és l'Èbola, ningú mor de Coronavirus, però es mor amb el Coronavirus. I a més, el colapse es altre; sanitari, financer, organitzatiu, d'incertesa...

            Ens demanen, obvi, que ens quedem a casa. Que ens aïllem per fer la corba del contagi més lleu. Però entrem de ple en altre problema; les suspensions d'esdeveniments, ara esportius, festius, religiosos o del pelatge que estiguen, no son bones per a la societat. Malgrat les burles que alguns a les xarxes socials fan des de l'atalaia de la suposada superioritat intel·lectual, les reunions, de qualsevol caire, aprofiten per preservar la salut mental de les persones. El qui s'aferra a la religió, la filà o el futbol, no és pitjor del que viu per al teatre, els concerts o els trails solidaris. En una societat com la actual, és la forma de fugir de la solitud.

            I eixe mal, al contrari que el Covid 19, sí ha vingut per a quedar-se.