Conversa post-coital

CRISTINA GÓMEZ

Cristina Gómez és guionista i actriu. També és 'Rubia en apuros' a YouTube.

Bon dia a tots. En esta, la meua primera columna, vull comentar-vos que anit, entre les rialles i la complicitat típica posterior al coit, el meu eventual partenaire em comentava que tota dona amaga una lesbiana dins. Hi ha alguna dona heterosexual adulta en la sala que no haja sentit esta afirmació?

M’encanta la comèdia en totes les seues vessants. De fet, la consumisc en format literari, periodístic, cinematogràfic, seriat... però reconec que la que més m’agrada és la que es produeix en la vida quotidiana. Esta que et pilla desprevinguda i t’arrenca un somriure o, com anit, una sonora rialla.

Descric la situació per a que entrem en matèria: dues persones de gènere contrari jeuen despullades al llit després d’una relació sexual. Les evidències físiques confirmen la culminació d’una de les parts. L’altra, en canvi, diguem-ne que a simple vista no és confirmable. Al tractar-se d’una relació eventual, la lectura dels indicis efímers, com ara els sonors, no és prou per estar-ne segur; preguntar-ho resulta incòmode per la mateixa raó.

Relativitzant podríem arribar a la conclusió que una de les parts funciona perfectament i l’altra... ssshh ai, quasi! Però ell, i ací ve la clau que m’apassiona del tema, em mira i té dubtes i, apel·lant a un hipotètic i irremeiable lesbianisme, vol saber si tot està bé. Si ell ho ha fet bé. Encara amb la màgia de les carícies post-coitals, li comente que tinc una teoria sobre eixa afirmació popular. Ell vol escoltar-la. Està molt interessat en escoltar-la. Jo vull comentar-li, però m’interessa més el que ell fa amb les mans. Ara sí irremeiablement, ens tirem una bona estona explorant-nos, descobrint i estimulant punts estratègics que els dos havíem passat per alt. Des que vaig nàixer assistisc a un bombardeig sexual unidireccional que adorm la curiositat de molts i que desemboca en llegendes també unidireccionals. Al igual que amb les tradicions anacròniques arrossegades per vici, els que perdem som tots. I, com en el cas del sexe, el què perdem és molt. Tan de bo la curiositat li guanye la partida a l’immobilisme. De moment, la curiositat del meu partenaire d’anit em va provocar un somriure d’orella a orella. I encara em dura este matí.