Corrupció
La Columna - (lunes, 04 de junio de 2018)
La corrupció va acabar amb el Partit Socialista de Felipe González i la corrupció ha acabat amb el Partit Popular de Mariano Rajoy. No tot és economia, ni estadístiques com s’ha demostrat amb la caiguda de Rajoy. La corrupció i una determinada forma de governar ha creat un clima irrespirable que bloqueja tota l’acció política. La corrupció en l’estructura política és una evidència en tots els àmbits. Només fa falta acostar-se pels jutjats. La sentència de Gürtel ha acabat amb Rajoy per la seua indolència i la falta d’iniciativa que ha bloquejat fins i tot al seu partit que cau en picat en les enquestes.
La corrupció s’ha convertit en sistèmica, les direccions dels partits les coneixen però les toleren i les amaguen. Esta corrupció s’ha estés a tots els àmbits de les administracions públiques perquè totes estan en mans de partits polítics que són agències de col.locació en diputacions, mancomunitats, conselleries o ministeris, tant es fa. L’excés de càrrecs públics no es deu a un excés de funcionaris sinó a què els partits polítics són oficines d’ocupació per als seus militants i simpatitzants. En l’administració no treballen els millors, sinó els fidels i obedients.
Cada vegada menys professionals i menys joves participen de la política perquè veuen als partits com una cabina de telèfon, li recorden a alguna cosa que no és del seu temps. Els nous partits a tot Europa i també a Espanya ja no tenen ni la paraula partit davant i això és per l’olor que desprenen. Mai es perd l’esperança que córrega l’aire.