Crepuscle

NOELIA FERNÁNDEZ MOLTÓ

Noelia Fernández es periodista

Rellegint Júlia de la ja desapareguda Isabel Clara Simó, reconec en les seues paraules l'estima per un Alcoi, ple de vida i riquesa sota la influència de la revolució industrial que ens va fer ser una de les ciutats més importants arreu del panorama nacional.

Hui dia ens arriben notícies d'edificis que, malgrat la urgència d'un enderrocament, han acabat cedint no pel passat temporal de pluges, més aviat ha sigut el resultat d'anys i anys de protegir el cor d'Alcoi només com a nucli de tradició festera i trilogia nadalenca.

Em dóna la sensació que l'oblit en què es perden els carrers secundaris del centre de la ciutat, és una metàfora de la realitat que es viu a Alcoi. Gran quantitat de gent en Festes i en Nadal, xifres desorbitades de diners per tenir un lloc als balcons del centre, i, en contraposició, una perillosa caiguda en el nombre d'habitants. Joves que es traslladen a altres ciutats i pobles per treballar, aquests mateixos joves que formaran famílies fora, que no donaran xiquets alcoians. Alcoi fou nucli de progrés, tret d'un caràcter revolucionari, però fent autocrítica, no va saber reinventar-se per seguir sent un lloc d'oportunitats.

Enorgullir-se d'anteriors esplendors ens dóna valor com a poble unit, però cuidar només la petjada d'una història gloriosa, ens fa ser un poble que només viu del passat.

Tenim cor i tenim moral per tornar a ser un referent en la societat, un espai d'evolució i un enlloc digne on voler quedar-se, ens ha faltat i ens continua faltant la voluntat d'aquells que tenen el poder de fer-ho possible.