Crisi humanitària

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Imagineu que vosaltres esteu prenent el sol a la platja, en la comoditat de la tovallola i la calentoreta del sol mentre escolteu música i llegiu una revista. De sobte a la llunyania veieu que algú està demanant auxili i es troba en risc d’ofegament. Que feu? Segurament si sou grans nadadors o amb capacitats suficients, es tirareu al mar a rescatar a la persona. Si no teniu eixa capacitat buscareu a algú que la tinga i que es tira a l’aigua per a rescatar a la persona.

No s’heu preguntat quin és el color de la seua pell ni la procedència. Simplement heu escoltat el vostre cor i heu fet cas al sentiment humà de l’empatia. Una vegada s’haja rescatat, ja esbrinarem com seguir ajudant-lo, si podem, ja li preguntarem el seu nom i la seua situació. Però el més important és que com a bons humans, l’hem rescatat d’un mor segura. No suporte la xenofòbia que ha generat l’Aquarius. Mai he estat d’acord amb les fronteres que nosaltres mateixa, com a humans hem creat. Les fronteres separen, diferencien estatus en un món, en la nostra terra, en la que tots vivim, en la que tots hem nascut.

Hem creat també la legalitat i la il·legalitat en funció d’uns papers que senyalen al qui no és d’ací. Ahir llegia que a l’Aquarius viatjaven xiquets menors sense ser acompanyats per ningú. De veritat algú creu que uns pares enviarien al seu fill a un viatge així sols si no fos per la més absoluta desesperació de que almenys ells salven la seua vida? També llegia que una xiqueta li deia a una voluntària que feia temps que algú no l’abraçava així. Este matí seguia llegint i veia totes les dones i molts homes havien sigut violats sexualment o presentaven signe de violència. Són persones, humans, com tu i com jo però amb una història de barbàrie i horror darrere. De veritat, com creuen alguns, havíem de deixar-los morir?

Mentre arribaven a les costes moltes més 'pateres', no per l’efecte cridada, com diuen alguns mitjans, no, el nombre seguix estable els últims mesos. Europa deu JA posar-se a resoldre esta crisi humanitària, legislar, dotar de recursos i escoltar el crit desesperat dels qui fugeixen de la barbàrie, com en moltes ocasions passades hem hagut de fer els espanyols. I no, no vénen a furtar la feina o a rebre subvencions…segons les estadístiques del Banc d’aliments de Creu Roja Alcoi 724 de les ajudes han anat a gent espanyola mentre que 126 han anat a altres nacionalitats. Ajudem, escoltem i trobarem la solucion. Odiem i ens condemnarem a la ruptura i segregació.