Cultura de pacte

MOISÉS PÉREZ

Moisés Pérez és periodista de El Temps.

Viatgem fins a desembre de 2015. Concretament, a Muro. Al col·legi El Bracal, encara en barracons tot i les iniciatives del Govern del Botànic, el conserge detecta uns fets que fan molta mala olor. Hi ha un possible risc de contaminació de l’aigua potable que abasteix el centre educatiu. Les aigües fecals poden embrutar l’aigua dels xiquets i xiquets de l’escola. Una situació incomprensible que repara l’empresa encarregada de fer habitualment les obres de l’ajuntament. El problema, a priori, ha d’estar solucionat.

Ara bé, avancem en el calendari. Situem-nos en febrer de 2018. El Servei Municipal d’Educació detecta un embossament a les aigües del col·legi. I l’empresa privada que gestiona l’aigua de la població elabora un informe al respecte. Segons aquest document, «durant les tasques de neteja es detecta que la instal·lació d’evacuació de les aigües residuals discorria paral·lelament a la xarxa de l’aigua potable». També que «existien diverses arquetes de recollida de les aigües residuals en les quals s'observava la conducció de l’aigua potable». L’empresa, vista la situació, alerta d’un possible «risc de salubritat», del «risc greu de contaminació del subministrament que podia haver-hi de l’aigua». Declara «l’aigua no potable». Tecvasa, la mercantil adjudicatària esquitxada pel suposat saqueig del Canal d’Isabel II, modifica les instal·lacions. Inspecció, no debades, ho demanava urgent. En cas contrari, l’escola tancava.

El problema es soluciona. Però l’escàndol polític emergeix. Hi ha frecs entre els dos principals socis del govern municipal: Compromís i Esquerra Unida. Els valencianistes no veuen bé que es cedisca tota la informació al PP, el partit més votat, tot i que no governa gràcies a una aliança entres les diverses forces progressistes. Un frec menor, però, que se suma a l’erosió que pateix l’acord entre Esquerra Unida i Compromís. Hi ha acusacions de deslleialtats mutes. I, fins i tot, actuacions difícilment justificades. Ací un exemple: el portaveu d’Esquerra Unida i regidor d’Hisenda i Urbanisme, Francesc Valls, tenia la tasca de buscar fórmules per remunicipalitzar l’aigua, tal com havíem contat en aquesta columna. Valls havia elaborat un informe amb l’ajuda d’economistes experts en el sector. Però l’alcaldessa, Jaquelín Cerdà, segons fonts municipals, va decidir encarregar un altre informe extern amb un cost de 5.000 euros per analitzar si era possible o no tornar l’aigua a mans públiques.

El distanciament entre els dos partits ha provocat que aquest dilluns, de manera unilateral i sense cap negociació prèvia, Compromís haja trencat el pacte avisant Esquerra Unida a les 10:55 del matí. Una decisió, amb l’aigua com a rerefons, que pot tenir conseqüències de cara a les eleccions del 2019. Amb els valencianistes sense cap líder clar a Muro -no hi ha cap hereu de l’actual conseller d’Economia, Rafael Climent-, l’esquerra es juga revalidar la seua majoria. Però amb un escenari incert per la inestabilitat que transmet la voladura de l’acord i sense complicitat entres les dues formacions més importants de l’esquerra al consistori. La cultura del pacte, contrària a prendre mesures sense consens, era necessària. Hi ha partits que no ho han entès. Les urnes, l’any 2019, dictaran sentència.