De morts i cementiris

MOISÉS PÉREZ

Moisés Pérez és periodista de El Temps.

Quan popularment alguna persona vol queixar-se dels impostos que paga o de la quantitat elevada que abona per determinats rebuts, hi ha costum de pronunciar la frase «paguem fins per morir-se». Més enllà de sufragar les despeses dels tristos soterraments dels nostres familiars en moments tan tràgics i d'ingressar religiosament cada mes la quota que correspon a la companyia de segurs de torn per quan arribe la fi dels nostres dies, el negoci dels nínxols es troba majoritàriament privatitzat. O, si més no, en mans de l'església.

La institució eclesiàstica és la propietària de bona part dels cementiris a Espanya. És a dir, té la potestat de decidir sobre aquestes instal·lacions en les quals se soterren a la majoria de les persones. Sí, llevat d'aquelles que decideixen que les seues restes siguen repartides per la muntanya una vegada s'han incinerat els seus cossos. I per això, als municipis sempre hi ha polèmica i embolics quan l'ajuntament necessita rehabilitar aquestes instal·lacions i l'església s'hi nega. Siga per un motiu o per un altre.

En aquesta situació complexa es troba Muro. A la població de la comarca del Comtat, hi falten nínxols al cementiri. Les actuals instal·lacions es troben quasi completes de nínxols ubicats en les parts en les quals tothom vol estar i, per tant, necessita una ampliació. D'unes obres que, de moment, el consistori no pot fer sense el beneplàcit de l'església.

L'equip de govern municipal, durant la primera meitat de la legislatura, va realitzar els primers contactes amb la cúria a través del sacerdot del poble. El retor, però, va contestar-los que aquestes qüestions depenien de l'arquebisbat, que va mostrar-se procliu a cedir les instal·lacions durant 75 anys, el màxim que marca la llei. L'ajuntament i l'autoritat catòlica van acordar que abans de la setmana santa del 2017 es definiria un pla per negociar els termes d'aquesta hipotètica cessió. Però la resposta no va arribar per part de l'església. Encara més, després de mesos de silenci van decidir trencar les negociacions.

Amb la polèmica damunt la taula sobre com resoldre aquest problema, Esquerra Unida, amb el suport a priori de Compromís, aposta per construir un nou cementiri públic. Xifrat el cost en aproximadament 45.000 euros i amb una durada de temps d'edificació no excessivament llarga, Muro podria disposar d'entre 40 i 50 nínxols nous. Una solució, però, que mostra l'actual problema: que unes instal·lacions de servei públic estiguen en mans privades, encara que siguen les de l'església.