De Nadal a Sant Esteve

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Quan un objecte es feia malbé o es trencava als pocs dies d’haver-lo adquirit de nou, en ma casa es deia que havia durat de Nadal a Sant Esteve.

Sant Esteve o el segon dia de Nadal és una festa que cada vegada més va perdent-se. Fa uns anys encara era festiu ací a Alcoi però les exigències dels calendaris festius local, autonòmic i nacional van arraconant aquest segon dia que jo recorde haver celebrat tan de ple com el mateix Nadal. Això sí queda la delícia gastronòmica dels canelons fets amb les sobres del putxero, una mostra que en la cuina tradicional no es tira res i tot es recicla.

Amb el temps he sabut que el dia de Sant Esteve es coneix també com “la Festa dels Folls”, una festa d’exaltació dels humils que està dins del cicle de celebracions nadalenques i que tenen a veure amb el solstici d’hivern, la finalització del cicle agrícola anual però també la renovació, no de bades després del solstici els dies allargaran i simbòlicament augmentarà també la lluminositat.

Aquesta època final de l’any de celebracions s’anomena les “Llibertats de desembre” i es caracteritza per la transgressió efímera de les estructures de poder: per exemple la del Bisbetó, un xiquet fa de bisbe i pronuncia un sermó paròdic el dia dels Sants Innocents, una festa que amb un to diferent però també de trastocament del poder establert, se celebra tots els anys a Ibi. Coincidint amb l’inici de gener (Calendas ianuarius) tenim la Festa de l’Ase o el Rei de la Fava (no sé si el costum de posar en el pastís de reis una corona i una fava vindrà d’ací). Es tracta, com he dit, d’unes celebracions on predomina la transgressió, la disbauxa i si ens fixem, durant els mesos de més fred, mentre les tasques agrícoles no tornen a començar en primavera, tenim un seguit de festes i de diversió que ocupen el temps de Nadal a Carnestoltes.

El Nadal enguany està caracteritzant-se per la indefinició política, els intents d’acord de formar govern, cada vegada més difícil en un diàleg de sords que fa pena, unes posicions extremades, uns envalentonats per la sentència del tribunal de Luxemburg que en realitat no crec que tinga repercussió en la pràctica, i en general uns polítics que han perdut la vergonya, el respecte per l’electorat i la manca de sentit d’estat, situació realment preocupant i tremendament decepcionant.

Esperem que si es reprenen les negociacions, seria molt emblemàtic que es fera el dia de  de la festa dels Folls o de sant Esteve i si s’arribara a constituir un govern, almenys, que no dure “de Nadal a Sant Esteve”.