De veres La Canal és impermeable?

ANNA CLIMENT

Regidora de Compromís

19/02/2014

Fa poc llegíem en la web d’Alcoinnova un article de l’enginyer José Ramón Ortiz en què rotundament expressava que hi ha una “impossibilitat total de contaminació [a la Canal] perquè el sòl és impermeable”, i també diu que l’IGME (Institut Geològic i Miner d’Espanya) avala que els terrenys on l’Española pretén construir el polígon industrial denominat Alcoinnova tenen un gruix de margues impermeables (que se solen anomenar tap) de 130 m que protegeix l’aqüífer del Molinar que hi ha a sota. I afig que una gota de contaminant vessat tardaria entre 48 i 1.000 anys a arribar a l’aqüífer! D’aquestes afirmacions els mitjans de comunicació se’n van fer un ampli ressò.

Anem a pams. Quan parlem d’un projecte que val milions d’euros i que posa en risc l’aigua de beure d’una ciutat, cal ser molt escrupolosos. En ciència cap afirmació no pot ser taxativa; hom pot plantejar hipòtesis, però no fer afirmacions rotundes perquè en cas contrari no podrien ser contrastades i es trencaria l’esperit del mètode científic. Però a més, resulta que cap estudi científic no ha arribat a la conclusió que l’aqüífer no està en perill. I també és cert que, davant el dubte, el principi de cautela ha d’imperar en els temes ambientals i per tant és arriscat ser agosarat.

Mediambientalment l’empresa basa tot el seu argumentari en dos punts: el primer, que l’aqüífer està confinat per unes enormes capes de tap que el protegeixen; i el segon, que l’empresa té la intenció de fer un vessament zero dels seus residus. És fonamental, doncs, aclarir si és cert que la zona és impermeable o no. Però com això no depén d’opinions o d’afirmacions grandiloqüents, cal que anem als estudis científics (que se n’han fet molts) per a aclarir-ho tot.  

a) Comencem per l’IGME:

- Fa més de 20 anys l’IGME publicava els seus mapes MAGNA, en concret el full 847 de la Vila Joiosa on se situaria el nou polígon industrial. En aquest diu que el gruix dels estrats “Tap 1” i “Tap 2” és d’entre 300 i menys de 150 m. Aquest és l’origen d’aquestes xifres que s’han anat manejant pels innombrables informes que s’han fet sobre la Canal.

- Però la referència a aqueix gruix anava precedida d’unes frases molt reveladores: respecte al Tap 1 diu “serie de margas blancas [...] cuya potencia (gruix) es incalculable aunque puede sospecharse que pase de los 300 m”. Sobre el Tap 2 comenta: “La potencia de esta serie no es medible [...] la hemos representado que  no sobrepase los 150 m, sin embargo creemos que puede ser mayor”. Aquestes afirmacions va ser fetes sense haver fet sondejos o cates i sense que hi haguera pel mig el planejament d’un projecte de tanta envergadura, i a més el redactor confessa l’ambigüitat de les xifres.

- Però el cas és que el mateix IGME, en un treball encomanat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer realitzat entre finals de 2007 i principis de 2008 diu que “hi ha engolidors [d’aigua] que podrien explicar-se gràcies a un reduït gruix de les margues [tap]”, i afig que “és d’absoluta rellevància fer una confirmació tècnica d’aquests fets”. O siga, que diu que cal fer prospeccions específiques.

Per tant, el mateix IGME, uns anys després i quan ja fa un estudi concret versat en la zona sobre els perímetres de delimitació de l’aqüífer, qüestiona radicalment que els gruixos del material impermeable es mantinguen constants durant tota la superfície, i poden existir zones d’anisotropia, és a dir, que les capes de margues, que són un material emmotllable, potser no són tan espesses per tota la zona com inicialment es pensaven.

b) I continuem en l’ ISA:

Per a més inri, el mateix estudi que fa l’empresa sobre temes geotècnics, englobat dins l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA), analitza els 8 sondejos que ha dut a terme l’empresa Intercontrol Levante i en un d’aquests no apareixen les margues tap, és a dir, que no a tota la zona on va el polígon industrial hi ha impermeabilització i, a més, en la seua conclusió 5a, els tècnics de l’estudi es llaven les mans i expliciten: “Els valors indicats en aquest informe són vàlids per a la zona estudiada [en cada punt de sondeig], i no poden extrapolar-se a altres cotes o terrenys propers”.

Per tant, i com a conclusió, només fent una revisió bibliogràfica curteta, com podem observar, en cap moment, els estudis tècnics i/o científics, ni tan sols els que ha fet l’empresa interessada, no validen les tesis que enarboradament defensa el seu enginyer que la Canal és impermeable. Siguem cauts amb les paraules i les decisions; ens hi juguem molt.

Anna Climent és regidora de Compromís a l'Ajuntament d'Alcoi.