Diversió amb banderes

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

Eixint d’Alcoi el 6 d’Octubre veig tímides banderes espanyoles als balcons. A València ja no són tan tímides. I pregunte. És un defecte que tinc. L’he posada al balcó perqué no vull que Catalunya abandone Espanya. El meu sentiment es que som tots espanyols. Perfecte. Una bona raó. Contra el sentiments no es pot legislar i molta gent ha acabat comprant la bandera española.

Passe per l’aeroport de l’”abuelito”, vaig a Torreblanca i agafe la N340 direcció Ulldecona. Ja sóc a Tarragona. El primer que veig, una enorme estelada. I torne a preguntar. Ací ens sentim catalans i no espanyols. A més, ens han ofés moltes voltes: anul.lació Estatut, anul.lació lleis com la pobresa energética, espanyolitzar xiquets catalans, como deia un tal Wert…. En fi, que escoltant esta resposta és normal que molta gent haja comprat també l’ estelada.

A Lleida vaig viure les manifestacions d’aquelles persones que volien que els governs dialogaren. Banderes blanques. Molta gent ha comprat eixes banderes. De moment, ningú els ha fet cas. També banderes catalanas sense estel, dels que volen continuar estant a Espanya pero amb modificacions en el sistema territorial.  

Acabe viatge a La Vall d’Aran. Ni una bandera. ¿Qué passa ací? Doncs que ni volem ser catalans ni espanyols.  Ací vivim en un altre país, em diuen. I quan t’ho expliquen no els falta raó. Així que cap problema a comprar esta bandera.

Mira que he vist banderes en este viatge. Pero cap de partits politics i cap de la Monarquía. 

¿Per qué es tan difícil últimament que la gent compre estes banderes? ¿M’ho voleu explicar?