Dones amb coratge

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Quan es va produir la ignominiosa guerra incivil, els vençuts van haver de morir o exiliar-se. El franquisme va ser immisericorde i va afusellar, aconseguits “los objetivos militares”, tantes persones innocents. Per exemple, a París van fugir uns quants intel·lectuals i la caixa de la Generalitat, per continuar les tasques a l’exili. Entre els intel·lectuals hi havia un gran escriptor: Puig i Ferrater. Aquest home un dia va anar a un dels moltíssims cabarets de París i va quedar fascinat per una de les artistes. Li va fer un munt de promeses i se la emportar a casa. Però Puig i Ferrater era un home molt gelós, i per un comentari que va sentir un  dia, va tenir per cert que la seua amistançada l’enganyava. En arribar a casa, ella estava planxant, amb aquelles planxes de ferro que s’escalfaven a les brases, li va arrabassar la planxa i li va trencar el crani.

Però la xica no havia mort. Els seus amics li van oferir un pilot de diners si no el denunciava, perquè seia la vergonya de tota la Generalitat a l’exili. Va sobreviure, i no el va denunciar. Tanmateix l’inspector en cap de la policia de París va rebre Puig i Ferrater al seu despatx i el va escridassar de valent. Li deia: ”És que NO era la seua dona! NO tenia dret!”. És a dir que si arriba a ser la seua dona tenia dret a pegar-li, trencar-li el cap i matar-la: la dona és propietat de l’home. (Per cert, els periodistes el van anomenar sempre “fer-à-repasser”, que vol dir planxa).

Les coratjoses alcoianes, en especial les de Fonèvol, han lluitat pet la igualtat, i han aconseguit, ai quina alegria, que a les properes festes ixen a les entrades 236 dones! A mi, que no em van deixar entrar una vegada en una filà, m’emociona saber-ho! La lluita per la igualtat és necessària: entre pobles, entre les anomenades races, entre qualsevol classe de sexualitat. La igualtat vol dir llibertat. A Alcoi -quantes coses que li dec al setmanari “El Grat”!- ha imperat de sempre l’anarquisme. I, naturalment, la dreta més dretana. Però que estem avançant cap a la igualtat, i per tant cap a la llibertat, és un  fet: paraula d’alcoiana.