Dret a la ciutat per a les dones

VERÒNICA GISBERT

Verònica Gisbert és membre d'Esquerra Unida d'Alcoi

El meu poble Alcoi, sembla un espai de llibertat on les persones ens barregem indistintament, però la realitat està molt llunyana de tot aquest ideal. La cosa certa és que la nostra ciutat està dissenyada basant-se en unes estructures patriarcals on hi ha espais, temps, treballs i realitats vitals diferenciades segon el sexe de cada persona, però sobretot marcada per la desigualtat.

En un article anterior vaig parlar del Dret a la Ciutat. Aquest, deia, ens remet a qüestions com la utilització de l’espai per les persones que habiten la ciutat, la participació d’aquestes a la vida política de la població, la seguretat, el benestar i, fins i tot, la ciutadania, d’ací la seua importància com a un dret humà col·lectiu. Les ciutats són espais polítics on la gent construeix i desenvolupa els seus desitjos, somnis, projectes de vida, reivindicacions i demandes. Són espais que hem de (re)conquerir amb l’objectiu de transformar-los en llocs més justos, igualitaris i inclusius, ja que són contextos ideals on desenvolupar les dinàmiques necessàries per assolir un canvi social. Per aquesta raó la problemàtica de la desigualtat de gènere no pot ser obviada alhora de l’elaboració de les propostes i estratègies polítiques per a un nou projecte de ciutat més democràtic i equitatiu.

Malgrat que les dones sempre hem participat activament en el creixement de les ciutats, la planificació d’aquestes no ha incorporat les nostres necessitats i ens han exclòs de les decisions que afecten les nostres vides. Per aquesta raó des de l’ajuntament d’Alcoi s’ha de garantir la integració sistemàtica de les dones al govern de la ciutat dins dels àmbits de decisió màxima així com a les associacions de veïns i veïnes.

El reconeixement formal de les organitzacions de dones i feministes de la ciutat com a interlocutores del govern local per a la presa de decisions en matèries de polítiques públiques i urbanes, facilitaria que aquestes polítiques respongueren a les necessitats diferenciades i específiques de les ciutadanes i els ciutadans. A més a més, una regidoria de les dones amb pressupost propi dins de l’estructura del govern local, garantiria la transversalitat de la perspectiva de gènere en totes les àrees municipals.

Els pressupostos participatius i amb perspectiva de gènere ens ajudarien a diferenciar l'impacte del pressupost per raó de gènere i sexe, amb l’objectiu d’identificar i atendre les diferents necessitats, interessos i realitats dels homes i les dones d’Alcoi. Al mateix temps, es reconeixerien les desigualtats existents i s’aportaria els recursos necessaris per a la transformació social.

Hi ha estudis que demostren que les dones som les principals usuàries dels serveis públics i dels equipaments urbans. Amb les polítiques neoliberals instaurades a les darreres legislatures pels diferents consistoris alcoians, les privatitzacions dels serveis públics (transport urbà, aigua, servei de neteja i recollida de la brosa...) ha estat un paradigma de govern. Aquestes privatitzacions no sols no han millorat els serveis, sinó que els han encarit considerablement fent el seu accés molt difícil per a sectors en situació d’exclusió social, entre ells les dones. El difícil moment històric que ara vivim ha incrementat la feminització de la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials de les dones respecte als homes. Urgeix una re municipalització dels serveis públics per tal de controlar de manera efectiva l’encariment de les prestacions i la seva qualitat. Si aquesta recuperació del servei públic no fóra possible en aquest moment, l’ajuntament hauria de seure amb les empreses prestatàries amb l’objectiu de renegociar les condicions de la concessió, per tal de garantir l’accés a aquests serveis a tota la població alcoiana mitjançant, per exemple, subsidis o tarifes diferenciades.

Per últim però no per això menys important, des de les institucions locals s’ha de garantir l’accés a un habitatge digne a totes les persones del seu territori. Les dones, sobretot les que constitueixen famílies monomarentals, les dones immigrades, les dones joves o de la tercera edat i les dones que pateixen violència masclista, sofreixen més limitacions i discriminacions a l'accés a un habitatge digne o a subsidis o crèdits per a la mateixa. Un percentatge important de les dones no compleixen els criteris d’elegibilitat per a l’accés d'habitatges socials, ja que entre els requisits per a optar a aquest tipus d'habitatge està tindré uns ingressos regulars i/o treballs formals però hi ha una part important dels ingressos de les dones que provenen de l’economia informal i inestable.

Aquestes són sol una mostra d’algunes de les estratègies polítiques que des de l’àmbit municipal alcoià garantirien l’accés de totes les persones a vides dignes i farien de la nostra ciutat un espai més democràtic i igualitari.