El 8 de març invisible

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Esta setmana es parlarà molt del 8 de març i es recordarà la lluita femenina i el paper de la dona en la societat. Jo també ho faré però des de la perspectiva invisibilitzada.

Els rols socialment establerts per la societat cap a les dones parlen de que devem ser ‘cuidadores’, ‘sensibles’, ‘comunicatives’, ‘mogudes per l’amor i els sentiments’, ‘depenents emocionalment’ i ‘cooperatives’, bo menys amb altres dones, que ja sabeu, deuen ser les nostres rivals i devem ser sempre millor que elles. Eixe és l’imaginari social al que pertanyem. Per tant una dona amb trastorn addictiu trenca amb tot això i transgredeix tot el que hauria de complir. Passa de forma automàtica a tindre un doble estigma social, un per ser addicta i dos per ser ‘mala filla’, ‘mala novia o dona’, ‘mala mare’, ‘mala cuidadora’, etc. A més la sexualització de nou les tractarà de ‘putes’ i ‘facilones’. Elles seran les responsables principals de rebre violència per ser unes ‘yonkies’ o borratxes’.

De nou entrem en una falta de comprensió social enorme. En primer lloc perquè l’addicció és una malaltia que toca tres esferes: la biològica, la psicològica i la social. I en segon lloc per la clara desigualtat que afrontem les dones en qualsevol esfera, però molt concretament quan es parla d’addicció. Perquè està molt pitjor vist que una dona tinga esta malaltia que que la tinga un home.