El Betlem de les nostres vides

JORDI BOTELLA

Escriptor

La vida guarda tantes semblances amb les figures del betlem, que cada etapa, inclús m’atreviria a dir que cada experiència, conserva un cert paral·lelisme amb els personatges que evoquen la peripècia del naixement de Jesucrist.

De xicotet, de totes les figures del Betlem aquella que més m’agradava era la del Rei Negre. Potser perquè em fascinava el fet que fóra negre i,dient-se Baltasar, no s’ajustara mai al lloc que li corresponia i s’esforçara per anar al mig tot desafiant l’ordre convencional que li atribuïa ser l’últim de la fila.

Tot seguit, i ja d’adolescent, aquest esperit contestatari s’encarnà en la figura del Caganer, l’homenet emponat que se’n fotia de tot en qualsevol racó burlant-se del gust ensucrat de les altres figures, sempre impecables sobre el missatge idíl.lic de nadaleta de centre comercial.

Quan em vaig fer més gran, les meues preferències no pertanyien a l’univers màgic del Rei Negre ni a la irreverència del Caganer. Em vaig decantar -més bé la vida em va dur- a l’hèroe domèstic del Tirisiti. De sobte vaig descobrir que aquell individu de llengua tan esmolada com la seua intel.ligència i que pensava menjar-se el món, rebia tupades d’un bou, infidelitats matrimonials i acassaments d’un agüelo rabiüt .El pobre, ell que es pensava ser l’amo –l’amo del “comú”- , quan ja fart de tot creia evadir-se d’aquell món que l’oprimia esclata el Globus de Milà i s’espenya.

Així que amb els anys he renunciat a l’ensonyament del Rei Negre,la provocació del Caganer i l’escepticisme de Tirisiti. I a hores d’ara no sé si encaixe amb l’apatia de la vaca que custodia el pessebre o encara em queda prou força per creure en l’àngel que proclama la vinguda d’un nou temps. De moment, m’aconformaré amb ser el riu de paper d’alumini on es reflexen tots els personatges que a l’igual que la biografia de cadascú, acaben essent les figures del Betlem de les nostres vides.