El dia a dia ens atropella de mala manera

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Seré breu

No sé vostés, però molt sovint tinc la sensació que el dia a dia ens atropella de mala manera. Qui observem la realitat amb ulls escorcolladors ens adonem que és massa sucosa i no donem el coll per a agafar aire i sotmetre allò que passa al nostre voltant a l'anàlisi crítica i a la reflexió que es mereix per a formar-nos una opinió rigorosa a fi de compartir-la amb vostés. I els temes de què parlar s'amunteguen com ho fa la roba per a planxar a final de setmana.

I així, podria referir-me a la inseguretat que estem patint des de fa molts mesos a Cocentaina a causa de l'allau de robatoris amb què ens despertem un dia sí i l'altre també. Que dic jo que ha d'haver algun responsable que agafe el bou per les banyes i pose les mesures necessàries perquè esta qüestió no esdevinga una alarma social. Doncs ja fem tard!

També podria parlar del famós pin parental que ha imposat la ultradreta allà on els seus vots donen presidències i aproven pressupostos, amb el consentiment explícit dels seus socis de govern. Es pretén tornar a allò de la formación del espíritu nacional i a l'ensenyança de la Sección Femenina? Digueu-me ingènua, però al capdavall de tot plegat s'amaga la intenció de crear enfrontament i conflicte social en qüestions afortunadament ja superades per la nostra societat. A ells ja els va bé el soroll per a captar vots, però nosaltres, aquells que creiem en la diversitat, la pluralitat d'opinions, el diàleg, la democràcia, no caiguem ni en el parany ni en la provocació.

Fins i tot podríem comentar la manifestació a Oriola contra la Llei de Plurilingüisme, especialment contra el valencià, on es bramava contra el que alguns de manera interessada i partidista anomenen dictadura lingüística del govern de la Generalitat, manipulant i mentint, com sempre, en un exercici d'autoodi i de diglòssia flagrant. Que tu penses, encara estem així després de 36 anys des de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià?

Però saben que els dic? Que davant de tot açò, em quede amb la lectura de l'obra d'Isabel Clara-Simó i de Carmelina Sánchez-Cutillas, dues dones rebels i combatives, referents i models per a tots aquells que estimem i valorem la literatura i la cultura en valencià, la nostra. Sens dubte, és molt més reconfortant, no troben?