El fruit d'una dècada

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

D’ací a pocs dies es compliran 10 anys de la remodelació del Teatre Calderón. L’ Orquestra Simfònica de València va estrenar el nou escenari el 30 de març. Des d’aquell moment ja va començar una programació regular amb moltes propostes: òpera, teatre, dansa, actuacions musicals. L’espectacular ‘The Samurai of The Drum’ de divendres , ha arrodonit una dècada de programacions, temporades més o menys encertades, però que han creat un costum entre els espectadors i han servit per  aconseguir una gran millora de l’oferta cultural juntament amb la programació del Principal.

Espectacles de nivell, actuacions d’interès a l’abast. Amb la Mostra de Teatre, l’oferta teatral és nombrosa i variada. I  a  més, es combinen els esdeveniments puntuals amb les activitats de les associacions locals que  disfruten d’un excel·lent escenari.

Sense l’aportació municipal seria molt més complicat programar tota una temporada i el preu de les entrades es dispararia. No es gens fàcil dissenyar una cartellera cridanera, de qualitat, atraure als espectadors amb activitats tan diverses. Fins i tot, de vegades, el zel per aconseguir una bona resposta de públic fa que es decidisca traslladar alguns espectacles a escenaris més menuts.

Crítiques sempre se´n poden fer. Més programació? Altres propostes? Més presència d’entitats locals? Com deia el gran actor i director Sir Laurence Olivier: ‘En una menuda o gran ciutat, un gran teatre és un signe visible de cultura’. De moment ja han passat 10 anys, que han donat el seu fruit,  i esperem que en els pròxims el Calderón i el Principal continuen amb poder de convocatòria, seria un bon símptoma .