El galliner

MIQUEL PEIDRO

GUIONISTA

Supose que la majoria haureu sentit el manifest d’un grup anomenat Alma Vegana en el que acusa als pollastres de ser uns violadors de gallines. A mi m’ompli de satisfacció que algú, per fi, ixca en defensa de les gallines, un dels col·lectius del món animal més oblidats, insultats i vilipendiats i que deurien d’estar entre els més estimats encara que fóra per ous.

Efectivament, l’actitud dels pollastres front a les gallines clama al cel. No trobe millor definició per a estos éssers fanfarrons i menyspreables que la de violadors de gallines. I ho són de manera sistemàtica i compulsiva. Una cosa és ser un pollastre i una altra és ser un gallito. Estos plumífers indesitjables entren sempre a matar. Se salten tots els preàmbuls i no tenen la delicadesa de susurrar a l’orella de les gallines algun kikirikí a lo Julio Iglesias (que potser siga, en descàrrec dels pollastres, perquè no troben les orelles) o d’arrimar-se carinyosament i pegar-los una passadeta de cresta entre cuixa i besanca... qualsevol joc eròtic que estimule a la gallina, que, al no tindre al·licients, a voltes s’estimaria més convertir-se en carn de puxero.

Dit açò, hi ha que reconèixer que no són els pollastres els únics que humilien i maltracten a les gallines. També les persones hem tingut pocs miraments amb elles i hem utilitzat expressions difamants com “ser més... que les gallines”. És a dir, que amés de violades pels pollastres, les gallines tenen que suportar una fama possiblement immerescuda sobre la seua dedicació a la prostitució, sense que ningun siga capaç d’explicar quins serveis oferixen o quines són les seues tarifes.

Estes noves revelacions m’han fet pensar que potser les gallines duguen anys clamant justícia i donant la veu d’alarma. Recorde una cançó anomenada “La gallina co-co-ua-ua”, que sempre m’havia semblat un tema ingenu i infantil. Però ara he reflexionat gràcies a Alma Vegana. “Co-co-ua-ua”, deia la gallina. “Co-co” potser una descripció del seu característic cloquejar, però “ua-ua”, no serà un crit d’ajuda desesperat, una alerta que sempre ens ha passat desapercebuda, un S.O.S. gallinístic davant la presència sinistra i amenaçadora d’un pollastre qualsevol?

En fi, que així va el món. I crec que arribats a este punt, sí que hauríem de prender-nos seriosament la resolució d’un enigma: si les persones que acusen als pollastres de violar a les gallines tenen el mateix o menys coeficient intel·lectual que les pròpies gallines.