El ganxo
La Columna - (viernes, 28 de abril de 2017)
Ix als mitjans un concurs de llançament d’óssos d’oliva. Mentre altres busquem l’impacte mediàtic d’un tema que considerem que és clau per a la salut de la població, parle de les associacions de pacients, de temes diversos, des del càncer, passant per l’addicció o algun tipus de trastorn mental. Els qui treballem des d’esta perspectiva associativa ens calfem i recalfem el cap per veure quan pot ser el moment de difondre el que necessitem que la població sàpiga. Hem d’anar a morir als ‘dies de’, dia sense alcohol, dia sense tabac, dia contra el cáncer de mama, etc. o al algún succés determinat.
Però desgraciadament el ‘ganxo informatiu’, ‘la perxa’, com li diem els periodistes sol focalitzar-se en altres temes de menor rellevància o d’un caràcter més anecdòtic. ¿No és en part responsabilitat del periodisme visibilitzar problemes socials per a poder crear aixó consciencia com a un agent social més que som? Alguns periodistes parlen de que els mitjans no són ‘germanes de la caritat’, que són empreses i que els interessos s’allunyen molt del que en ocasions pensem des de l’associacionisme.
Entenc la perspectiva, en part sí i en part no. Dec ser una estranya periodista que segueix confiant que el periodisme és molt més que tot això, que és un altaveu, que pot contribuir a canviar realitats i que per tant els periodistes deuríem apostar més per una agenda mediàtica més humana.