El joc dels refugiats

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Responsables de Creu Roja m'ensenyaren un dia el joc que han creat per conscienciar sobre el trauma que suposa per a una persona fugir de sa casa i llançar-se al mar per buscar una vida millor a altre país. És molt senzill, una mena de parxís. Caus en una casella, cau una bomba i et quedes sense casa. Què fas? Pagues a una màfia per poder sobreviure o et quedes al lloc on estava la teua llar.

Ara caus en altra casella: hi ha lloc en la barca però només per a dos: a qui deixes: a la teua parella o a ta mare? La gent que ho deixa tot enrere i puja en l' Aquarius, sense saber si acabarà viu o mort, sense gairebé menjar o aigua durant dies, no són turistes ni vénen a aprofitar-se de les nostres comoditats. Venen a la desesperada i de fet, en la majoria de casos, els espera una vida de mera supervivència a la somniada Europa, de treball precari (en cas que l'aconseguisquen) i futur incert, sempre duent penjada l'etiqueta d'il.legal.

Clar que s'han d'arreglar moltes coses: les migracions no són cojunturals, són un assumpte que tots els països han d'abordar perquè anirà a més. Per cert, nosaltres també hem sigut refugiats i ningú no diu que no puga'm tornar a ser-ho. Tota la resta: que si primer hem de solucionar els problemes d'ací, que esta gent ve a furtar les ajudes i la faena als locals, que entre els que venen hi ha aprofitats i fins i tot possibles terroristes, tot això té un nom: Por. És la por al diferent, a la pobresa, la por de la qual s'aprofita el populisme per a cosir un discurs que quan no té més recursos ridiculitza l'impuls humanitari d'acollir gent en situació d'emergència. Per això, enhorabona a tots aquells que han obert les seues portes, inclòs l'Ajuntament d'Alcoi, per donar la benvinguda als refugiats. Ni podem ni devem fer altra cosa.