El moment de les dones

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

2017 va ser un gran any per al feminisme mediàtic. I el 2018 continua a tot el món la expansió de les reivindicacions de les dones. Ho hem vist als Estats Units amb la campanya #Metoo que denuncia els abusos sexuals en el cinema o este cap de setmana als premis Goya amb el lema #masmujeres, les actrius demanen més visibilització i participació de les dones en la indústria del cine i en la societat. Campanyes que se van estenent com una taca d’oli i que han d’aconseguir plantejar el debat de passar de parlar del problema a trobar solucions i remoure el sistema. Les manades no exisitirien sense un hàbitat que les fa viure.  Segons l’ONU cada deu minuts un home assassina una dona, una de cada 14 dones ha patit abusos sexuals segons l’Organització Mundial de la Salut. A Europa les dones guanyen de mitjana un 16% menys per hora treballada que els homes.

A Alcoi hi ha censats 30.000 homes i 31.000 dones. Mil dones més que homes, però en els càrrecs públics, institucionals i socials les dones són pràcticament invisibles. L’alcalde és home, el director del campus universitari és home, el cap de la policia local és home, el president de la patronal tèxtil és home, el de la cambra de comerç home, el de l’associació de festes és home i així fins pràcticament l’infinit. De fet, Alcoi és una de les poques ciutat  on encara no hi hagut alcaldessa en etapa democràtica.

En este moviment d’igualtat que recorre el món, la presència de la dona en els càrrecs públics i institucionals té un pes simbòlic important que per altra banda al 2018 ja hauria d’estar normalitzat. Un increment de la presència femenina en partits i institucions és necessari, no per una qüestió d’imatge sino per a poder canviar la forma de fer política i superar les dinàmiques d’exclusió i les pràctiques discriminatòries. Amb poques dones en política, canvien les dones; amb moltes dones, canvia la política.