El perill de Vox

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

Dijous passat va començar la nova legislatura a les Corts Valencianes amb la novetat destacada de deu diputats d’extrema dreta de Vox que com no podia ser d’altra manera es van deixar notar. Van jurar el càrrec ‘por ‘Dios y por España’, amb bíblies, rosaris i imatges de la Mare de Déu a la mà. Arriba al parlament valencià el populisme antifeminista i xenòfob, el primer que van dir és que no creuen en l’autonomia valenciana, ni en el valencià, ni en les lleis per a protegir a les dones de la violència masclista. 

S’ha obert un debat periodístic sobre si cal difondre cada barbaritat que vaja a fer Vox, on està la línia de la informació adequada. Tot i això, el que no cal deixar passar són les mentides que constantment difonen a les xarxes socials i als mitjans. Diuen que vénen a acabar posar fi als xiringuitos en la política però les seues llistes estan plenes d’amics, familiars i militars i el seu líder no se li coneix activitat privada en la seua vida laboral. Volen prohibir que les dones avorten, diuen que la violència no té gènere i que hi ha un fum de denúncies falses contra els homes quan les dades diuen tot el contrari que no arriben ni al 0,01 per cent. Volen tornar als temps de les dones submises.

Més de 3.000 persones van votar a Alcoi a Vox en les passades eleccions generals i autonòmiques. Ningú no va dir que la democràcia era perfecta. Democràcia en la qual no creu Vox, que mai recorre als arguments, sempre als insults al de ‘la derecha blandita o al de eres un rojo que mereces estar en una cuneta’. Vox és un perill per a la convivència i s’ha de combatre diumenge a les urnes i cada dia a cada espai on esta gent cride i no deixe parlar això sí ells amb dret a tindre una pistola en la mà.