El pont que uneix

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

El pont de Sant Jordi es fa major i necessita cures. S’ha hagut de treballar a les juntes de dilatació i s’ha reasfaltat. Cap inversió en esta infrastructura serà poca perquè l’Alcoi modern no s’enten sense este pont, un viaducte que va fer possible l’expansió de la ciutat cap a “l’Alameda”, cap a l’Eixample i més tard cap a la zona nord. El pont, sense voler, va servir per a buidar el centre i omplir de veïns els barris de l’Eixample i de l’Horta Major. 

Els alcoians de més de 90 anys poden explicar com era la comunicació a Alcoi sense este pont, perquè fa uns 90 anys este pont no existia. El pont es va inaugurar un 26 de març de 1931 i no s’ha fet vell, hui en dia la seua estètica encara és moderna, va ser un dels primers ponts construïts en ciment armat, va significar un desafiament tecnològic i un exemple d’innovació. El seu estil Art Decó el va convertir en referent pel seu llenguatge arquitectònic modern i refinat i ha influït fins als nostres dies en el disseny i el mobiliari urbà que té la ciutat d’Alcoi.  

L’arquitecte Victor Eusa de Navarra va tindre molt a vore en l’estil del disseny d’este pont i de fet, a la ciutat de Pamplona, els edificis d’este arquitecte tenen detalls i estructures iguals a les del Pont de Sant Jordi.

El pont és símbol de l’Alcoi modern, imatge d’impacte de la ciutat, la seua presència en el paisatge és imponent i s’ha convertit en una porta simbòlica i elegant per a entrar a la ciutat. És més que un pont. És un pont estimat, en la ciutat dels ponts, el pont de Sant Jordi és el pont, el pont que ho uneix tot.