El Principal
La Columna - (viernes, 18 de enero de 2019)
Fullejant el fabulós llibre de Ramón Climent sobre els orígens i el primer segle de vida del Teatre Principal un se n'adona de la seua importància i de les seues implicacions en la vida social, econòmica (i evidentment cultural) d'Alcoi.
Aquesta ciutat, que al llarg del segle XX ha perdut més d' una desena de teatres i cinemes, semblava finalment haver consolidat els dos grans espais de representació que li quedaven i el Teatre Principal vivía uns darrers anys d'estabilitat gràcies a la gestió de La Dependent.
Malgrat això, la nova llei de contractació va fer fóra aquesta companyia resident, que ara només podria tornar si optara al concurs com a empresa de serveis. Joanfra Rozalén i el seu equip (que per damunt de tot són una companyia teatral... per cert, una de les poques estables i professionals, si no l'única, dedicada des de fa dècades a fer teatre en valencià a la Comunitat Valenciana) són també responsables del Betlem del Tirisiti que allà es representa i que va contribuir a donar-li un nou sentit a aquest espai.
Però el Principal no és només el Tirisiti i no pot o no hauria de romandre tancat tot l'any per obrir les seues portes només una vegada.
Sembla que als problemes que genera la necessitat de traure un nou concurs, s'afegeixen deficiències de seguretat que cal resoldre (no debades estem parlant d'un teatre que és més antic que el Principal d'Alacant i gairebé tan antic com el de València) i que per això, de moment, no hi haurà programació.
Confiem que aquestes qüestions siguen tractades amb prioritat i que el Principal puga reobrir amb una gestió i una programació definida. Perquè perdre un teatre és també perdre part de la identitat d'un poble.