El record de Paco Aura

SANDRA OBIOL

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València

Els resultats electorals de les eleccions andaluses on un partit defensant un programa d’extrema dreta han aconseguit 12. I això revifa la idea de què vivim en una època fosca on hi ha una onada aclaparant per tal d’arravatar-nos drets i llibertats assolits,.és una realitat a la que assistim en el panorama internacional però que als carrers alcoians també hi és visible amb la presència de paradetes d’aquest partit o entitats que hi estan relacionades.

És cert que aquest fenomen requereix d’una anàlisi complexa i aprofundida que no és possible fer en aquests dos minutets amb els que compte però sí que m’agradaria assenyalar algunes idees que em preocupen.

En primer lloc, que no és un fenomen del tot nou. Al País Valencià ho sabem. No s’ha aturat mai el degoteig d’incidents amb els moviments d’extrema dreta, ja pintades amenaçants, irrupcions violentes a llibreries o actes, o atacs violents a determinades figures de moviments d’esquerra i, sobretot, de país com és el cas de l’assassinat de Guillem Agulló. Actes que han estat tractat com simples anècdotes pel sistema i no han rebut mai l’atenció necessària per tal que foren suficientment alliçonadors per als que els cometien. És més l’efecte alliçonador era més bé a l’inrevés, cap a les víctimes.

Precisament aquesta banalització de la seua violència és un altre dels elements que cal prendre en consideració. PP i Ciudadanos han blanquejat les consignes que hi defensa l’ultradreta i les ha assumit com a pròpies, potser dissimulant però sempre hi està present al seu discurs: la lluita contra la immigració, la defensa del patriarcat o d’una determinada nació espanyola. I els mitjans de comunicació hi ha fet una feina encomiable donant-lis una visibilitat que se la neguen a altres partits polítics així com a moviments socials. I tot plegat ha generat que siguen aquests minoritaris grupuscles d’ultradreta els que marquen l’agenda política i mediàtica, els que defineixen en quin marc de referència interpretem allò que ens passa en la nostra realitat.

Mentrestant l’esquerra, el gruix de l’esquerra doncs l’esquerra és molt diversa, ho ha pres també com una anècdota, preocupats com estan sovint massa dels seus problemes interns. Cercant la base de les seues polítiques en el seu entorn més immediat i no en l’escolta atenta de les necessitat de la població. Necessitats però que cal també ideologitzar i contribuir a que es situen en un marc referencial propi on el respecte als drets humans hi siga prioritari.

Tota aquesta preocupació pel que ha passat a Andalusia ha coincidit amb la mort de Paco Aura. L’exemple més palès del patiment que poden causar les idees que ara defensen Vox però també Ciudadanos i el PP. Potser pensem que mai més hi haurà un Mathausen però mentre pensem això, milers de persones moren als nostres mars i malviuen als camps de refugiats. Potser el millor que podem fer per recordar a Aura és transmetre el seu llegat identificant a les noves víctimes dels agressors de sempre.