El sostre de cristal

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

En relació amb la data del 8 de març, uns dies abans, uns dies després, coneixem més de prop dades i xifres sobre la desigualtat entre homes i dones en el món laboral, la investigació i els órgans de decisió.

Com que treballe en l’àmbit públic, concretament en l’educació universitària, només puc parlar d’aquest sector i puc aventurar, amb molta prudència, que la desigualtat va soslaiant-se, més que en altres àmbits laborals. Darrerament llegia que la plantilla de professorat de l’entitat on jo treballe va igualant-se entre homes i dones, més encara, en els nivells més baixos hi ha un increment si cap de les dones. Fa 30 anys, quan jo començava, les dones que feiem carrera universitària erem no una minoria, sinó una anècdota.  

Els que han elaborat aquestes dades observen amb preocupació si l’increment de professorat femení es materialitzarà d’ací uns anys en promocions a professores titulars i catedràtiques. Al darrere hi ha un fet inevitable: dones que estan en edat de ser mares i per tant puguen retardar la carrera acadèmica o fins i tot deixar-la. Crec sincerament que no serà el cas, i estic segura que elles arribaran, com he fet jo mateixa, a sobrepassar eixa barrera que coneixem amb el nom del sostre de cristal.

Les meues companyes em pregunten com es veu el món des de dalt, jo els responc que  amb molta responsabilitat. Amb la satisfacció que el treball dur, molt dur, realitzat al llarg de molts anys ha donat un fruit, que pel camí hem hagut de canviar inèrcies, d’obrir portes i tombar murs i sobretot, hem hagut de crear nous models de convivència familiar, perquè no hem volgut sacrificar la maternitat encara que això ens haja portat a crear el club de les “males mares”. Per ser sincera del tot, he de dir que no m’he trobat diferent dels meus companys homes ni ells m’han vist ni millor ni pijor, ni menys ni més, tots hem treballat junts en igualtat de condicions i quan parle de tombar murs i canviar inèrcies em referisc més a l’àmbit social que no a l’estrictament professional.   

Veig amb optimisme el futur i pense que ben prompte l’expressió sostre de cristal es diluirà i es normalitzaran les proporcions que ara en les estadístiques ixen desiguals. Pot ser tardarem una mica perquè el món no es fa en un dia, però anem pel bon camí.