El tren de la ciència
La Columna - (viernes, 16 de febrero de 2018)
Esta setmana dos crits desesperats van demanar obrir els ulls per veure l'estat pràcticament terminal de la ciència a Espanya per falta d'inversió i de polítiques adreçades a la investigació i el desenvolupament. El primer en forma de document que signaren científics del col·lectiu Carta por la Ciència alertava de la caiguda lliure estos últims sis anys del pressupost estatal per a la ciència, ha caigut -i es diu prompte- un 30%.
El segon es va llançar des de la Universitat Miguel Hernandez, on es va reunir la xarxa d'universitats valencianes per la investigació i el desenvolupament per demanar un major interés de les administracions per no "perdre el tren de la ciència". A aquest encontre va assistir entre d'altres el microbiòleg d'Elx Francis Mojica, que ha estat a punt de guanyar no una sinó dues vegades el premi Nobel en les categories de Medicina i Química. Per cert, un científic que està considerat com el pare de l'eina que està ja revolucionant l'edició genètica.
Contava Francis que quan demana a científics espanyols que tornen per fer ciència ací, normalment estos rebujen la invitació perquè no saben quin futur els espera. No tinc temps per raonar sobre les "xuminaes", amb perdó de l'expressió, que ocupen i preocupen al govern de l'estat espanyol en estos moments. Però si no canvien de veritat el xip, si no se n'adonem tots de la gravetat que comporta deixar passar el tren de la ciència, la veritat, ens espera un futur molt negre com a societat i com a país.